dissabte, de setembre 23, 2006

Sóc sèria.

Ara faig el pterodàctilus...

aviam, no és que tingui massa clar, què fa...un pterodàctilus...però bé.. el faig.. sense més.

faig el pterodàctilus...

...si.

el faig...


Bé, suposo que després de tal asseveració m'haig d'explicar, una mica, si més no.


M'explico:

Va ser una mica curiós, perquè des que vaig amb moto, ara fa més de mig any, m'he acostumat a parlar dins del casc.

Com que ningú em sent..., doncs vaig parlant. Amb mi, amb la gent, amb els amics, amb els enemics...etc. Parlo. Sola...Dins del casc.

Però l'altre.. dia, anava conduint pel costat de l'arc de triomf, i de cop vaig començar a accelerar, i em va sortir el crit del pterodàctilus...o el que jo associo que podria ser un crit d'un pterodàctilus.

Explicació racional?...
No..
cap..
Cap passió pels dinosauris,
cap passió pels bitxejos,
cap passió desmesurada pel món animal.

Però vaig fer el pterodàctilus.

I vaig dir-me, mira, Sidlia, ara has fet de pterodàctilus, ves per on...I em vaig fer gràcia.

I ara...cada vegada que tinc un moment d'intimitat, entre el meu casc i jo...Doncs res...vaig fent el crit del pterodàctilus...

és alguna cosa així com:
pterodaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaactilus..
amb un so, més que estrident...com si fos una especie de gallina escanyant-se....

aviam, jo molt molt molt.. no crido. Perquè els cotxes del costat ja em miren prou quan veuen que parlo sola...imagineu-vos, si els hi dic que momentàniament m'he convertit en un pterodàctilus.

No...

Vaja, no sé... tinc la sensació que no m'entendrien.

Però potser m'equivoco.

Però si ho penses els pterodàctilus, tampoc estan a l'ordre del dia, ni ha sortit ara el Jurassic Park, ni l'Aznar està per allà fent el dinosauri, i potser pot semblar una mica anacrònic, fer ara el pterodàctilu...lus...lu....el ptero, vaja.

Però bé..confessions, vàries....aquí n'hi ha una més.

O sigui que ja sabeu....si veieu algun pterodàctilus sobrevolant Barcelona... jo crec que de color verd.. i amb unes ales esteses anguniejants...







Sóc jo.

Si.

Ja passen, de tant en tant aquestes coses.

Adéu.

5 comentaris:

Robertinhos ha dit...

jajajajajajajajaja

així m'agrada, que alliberis la bestia que portes dins.

jo prefereixo fer un so inclassificable en el regne animal. És un max mix. Això sí, dins el cotxe

Sidlia ha dit...

ostres..
això del pterodàctilus.. ho havia publicat després del post pels blocaires..

però m'ha sortit abans...
que estrany.

Quan vulguis fem un concert robertinhos!

Robertinhos ha dit...

fet!

Anònim ha dit...

Jajaja! Jajaja! Jajaja! :-)

Ho hauré de provar! A mi m'agafa per cantar, però no per dins, no, en veu alta i cridant apassionadament (perquè jo no canto, crido!), i m'adono que crido massa quan el del costat es gira, jajaja.

Fem una anàlisis profunda sobre el simbolisme que pot tenir el casc de la moto?

Petons.

Anònim ha dit...

Si...tinc una amiga que també va en moto i a vegades em porta. El que fem nosaltres, dins el casc, és volcalitzar!...jijijij...deformació professional!:P


Estar dins del casc és una mica com els nens petits que pensen que ningú els veu quan es tapen la cara...XD T'aïlla tant de fora que vas a la teva olla tranquil·lament com si no existís res més..(bueno...ara mhe passat,no! jajaja)

començo a enyorar el cantar!nem'hi!?