Pause

Srs.

Petita aturada tècnica.

So sorry.

............tindran més informació

Psicotècnics

......contrarrellotge, tot contestat, havia acabat pràcticament totes les preguntes d'aquell examen infernal per poder ser polític, àlgebra, càlcul, física, quimica, sociologia, història.. tot més o menys s'ho sabia fins que va arribar a la pregunta ós d'aquella prova.

"Redacti algun remordiment".


La va deixar en blanc.




Ara és presi dels EEUU.

Amor II

"Estant junts, no se'n sortien, de manera que van haver d'allunyar-se, separar-se i distanciar-se, per poder tornar a enrolar-se en els rols pels quals els havien creat"

Sidlia.

Amor

"Y después de hacer todo lo que hacen, se levantan, se bañan, se entalcan, se perfuman, se visten, y así progresivamente van volviendo a ser lo que no son".

Cortázar.

Les vocacions

Quan li quedaven tres segons va canviar d’opinió.



Tres segons i conclusió:la vida és massa curta i l’espai es massa llarg, Tres segons per reafirmar-se en què aquest no és el seu camí. Tres segons. Tres. Tres dècades d’existència, dues d’estudis. Tres anys d’especialització. Tres xicots. Tres amors…abandonats per una fulgurant carrera estelar. Tres intents de reconciliació amb una familia que no entenia que és l’univers. …una , dues, tres…proves físiques i tres anys de proves psíquiques. Tres coets que no es van enlairar. Tres mesos d’espera fins a la tercera setmana de març, mes tres, que és quan definitivament aquell Ariadne, transformat ja en coet i no en satèl.lit estelar…es posaria en la tercera orbita lunar primer per posar després rumb a planeta saturn. Trifàssics a part, havia arribat l’hora de la veritat. En un tres i no res…allò s’enlairaria cap als núvols, amb tres astronautes a dins. Dos homes i una dona, ella, amb tres missions a complir: sobreviure, veure i tornar a terra ferma. I tres desitjos a somiar: viure,viure,viure. Viure era allò ?...Tres mil euros en cursos d’astrofísica i tres mil més en psiquiatres que li deien que l’és-tress per la missió era el culpable de tot? Quan li quedaven tres segons va comptar enrere i va veure que saturn era el sisè planeta al voltant del sol…perquè el tercer, era la terra.

I va pitjar el botó d’stop.

Es quedava a terra. A la terra. Mai tan ben dit.

Instants musikals

Caballero Pegaso.

Podeu ser el que esperen de vosaltres....

o vosaltres.




Bons Reis...a tots.

Qui dius que ets?

La felicitat és...

bona salut,
molts de diners,
i mala memòria.


I podria arribar a estar-hi d'acord.

In my defence

L’alquimista tancat a una petita i tètrica cova mesclava, barrejava, creava.. buscava…aquella fòrmula màgica que l’havia de portar al més enllà…Ja havia reunit gres, píssels, astiris., un xic de triumvist, i finalment l’ingredient més difícil de trobar planta de magòria ..nascuda en dia de mel i pluja…
Les brases li il.luminaven una cara curtida, arrugada, i viscuda d’on en brillaven els ulls de qui sap que està a punt de tocar el cel més alt, el seu cel més alt…amb les mans.
Ho tenia…en el seu poder…ho palpava..ho sentia…
D’aquí res seria una realitat…i el silenci d’aquella nit sense lluna, amb vent udolant pels dos finestrals..s’esberlaria en mil notes dissonants de color porpra….
Estava a punt d’aconseguir trobar allò que donaria sentit a moltes vides, que calmaria, ajudaria, que portaria fins al cim…a tants i tant essers desorientats. Perduts…en boscos de tenebres i de por.
L’alquimista.
Ell
Havia trobat la fòrmula..
Canviava el curs de la humanitat.


I dins…del recipient…
Amb una incontenible emoció.
Li va donar la benvinguda.

Sabent que ell en seria el pare.
Però que ella seria lliure.

I volaria sola.

Per sempre.
Per tots els racons del planeta blau.



Des de llavors es diria:

Música.

Ariel

Se'm clava la corda..
el dolor es fa més agut.
El màstil em detura...
Aguanto.





I trio el Mar.
I em quedo només amb el meu vaixell....
I les meves veles.

...per arribar a terra ferma.



Deixant enrere els cants de sirenes.