dijous, de setembre 28, 2006

Fatiga.

Avui, senyors,...caiguda lliure.

Sense xarxes, sense arnés, sense matalàs, sense pinya.

gran expectació a primera fila:

cau...
des de dalt de tot.

i ho fa de la manera més perillosa....:


sola.




Ara que si se'n surt, li pagaran un bon plus per l'espectacle. Tot dependrà, de com toqui el fons.

dimecres, de setembre 27, 2006

It's raining men

Avui m'han dit això:

Els homes són com els cavalls, els has de demostrar qui mana.








i per cert....







m'ho ha dit un home.

dimarts, de setembre 26, 2006

Catetus.

...tres,i 2? sis, i 4: 20..i tres més, vint-i-5...i nou..30,sumant-li 8 i divivint per 4..fem un total de 902...he dit 902? és que quan hi truco només em parlen del 69.



Definitivament...m'agraden més les paraules.

Espcialment pels blocaires.

Acabada d'arribar a aquest món...

He vist blogs impecables, d'altres de perfectes, agluns d'exquisits. Escrits que m'han fet un nus a l'estòmac, textos de filosofia pura, frases essencials però tan certes, que fan feredat. N'he vist amb fotos, amb música, amb vídeos, inclús amb dibuixos...poetes encabits a dins d'un ordinador.

Autèntics mestres de la literatura, on cada post supera l'anterior. Creadors, còctels pels sentits. Blogs intimissims. Blogs sorprenents. Blogs, on m'he identificat amb cada paraula, cada sentiment...cada pensament. Tots amb una coherència intrínseca. Tots tractats amb una cura especial. Tots formalment perfectes.



I després he tornat a mirar el meu...

només un fons verd i negre...

no té fotos, no té cançons, no té imatges...ni l'òscar a la millor presentació.

No té res d'això.




Però sabeu?...
em té a mi.

En estat pur.
Amb el que surt...i el que es traspua. Amb el que visc i amb el que sento. Amb el que invento i el que no...

Críptic o transparent...depèn del dia.

I adverteixo que si el seguiu llegint no trobareu textos perfectes, ni històries originals, ni reflexions que obrin portes que vosaltres no hagueu ja obert....




Només m'hi trobareu a mi.



Però m'agradarà esperar-vos-hi.


Una abraçada.

dissabte, de setembre 23, 2006

Sóc sèria.

Ara faig el pterodàctilus...

aviam, no és que tingui massa clar, què fa...un pterodàctilus...però bé.. el faig.. sense més.

faig el pterodàctilus...

...si.

el faig...


Bé, suposo que després de tal asseveració m'haig d'explicar, una mica, si més no.


M'explico:

Va ser una mica curiós, perquè des que vaig amb moto, ara fa més de mig any, m'he acostumat a parlar dins del casc.

Com que ningú em sent..., doncs vaig parlant. Amb mi, amb la gent, amb els amics, amb els enemics...etc. Parlo. Sola...Dins del casc.

Però l'altre.. dia, anava conduint pel costat de l'arc de triomf, i de cop vaig començar a accelerar, i em va sortir el crit del pterodàctilus...o el que jo associo que podria ser un crit d'un pterodàctilus.

Explicació racional?...
No..
cap..
Cap passió pels dinosauris,
cap passió pels bitxejos,
cap passió desmesurada pel món animal.

Però vaig fer el pterodàctilus.

I vaig dir-me, mira, Sidlia, ara has fet de pterodàctilus, ves per on...I em vaig fer gràcia.

I ara...cada vegada que tinc un moment d'intimitat, entre el meu casc i jo...Doncs res...vaig fent el crit del pterodàctilus...

és alguna cosa així com:
pterodaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaactilus..
amb un so, més que estrident...com si fos una especie de gallina escanyant-se....

aviam, jo molt molt molt.. no crido. Perquè els cotxes del costat ja em miren prou quan veuen que parlo sola...imagineu-vos, si els hi dic que momentàniament m'he convertit en un pterodàctilus.

No...

Vaja, no sé... tinc la sensació que no m'entendrien.

Però potser m'equivoco.

Però si ho penses els pterodàctilus, tampoc estan a l'ordre del dia, ni ha sortit ara el Jurassic Park, ni l'Aznar està per allà fent el dinosauri, i potser pot semblar una mica anacrònic, fer ara el pterodàctilu...lus...lu....el ptero, vaja.

Però bé..confessions, vàries....aquí n'hi ha una més.

O sigui que ja sabeu....si veieu algun pterodàctilus sobrevolant Barcelona... jo crec que de color verd.. i amb unes ales esteses anguniejants...







Sóc jo.

Si.

Ja passen, de tant en tant aquestes coses.

Adéu.

Post més que arriscat

Imagina't que no hi sóc.

Marxo

fujo

guillo

adéu.

Què trobaries a faltar?

dimarts, de setembre 19, 2006

El crit, de munch

tac...
tic...
tac...

....toc...,tuc.....te-tac...tic...

sinoparesmaidetreballararribaunpuntquenotenstempsperpensarpercrearperbuscarqueeselquevols iaconsegueixenqueetpassistoteldiateclejantal'ordinadorsensereflexiosensepassiósensecreacióiesllavors quannotenstempspertuesquancausenladependenciaquannopotsfermesquesortirdelafeinaiquedaramb alguperqueetdistreguisensepensarsieselquevolsosisenzillamentquedesambellperquepassaperallàillavors poc a poc...totiquesegueixesestressaticansatiautomatitzat...un dia t'adonesquepotseraquestafeinat'anula...potser no et deixa pensar...potsert'estàportantauncamíquenoés ...el teu...i que potsernoés....el que realment has triat...potsermica en mica...nosapsencarad'onperquèleshoress'acumulenunareral'altra...
de cop...vas trobant més temps...unmomentpertu...un altremomentpertu...un altre...i mica
en mica
comences a frenar...peroaldiasegüenttornenelsproblemesl'estressiaquestviurefrenéticamentqueetfaperdreelnordifinsquepares...

ifrenes....
frenesaltrecop...
frenes...

pares...

i comences a trobar espais...

a trobar paraules...

imatges,

persones...

les retrobes...al cap de molt de temps.

...frenes,
frenes,
frenes....altre cop.

i et retrobes.

perosinovaigdemaatreballarpuntualnopodrepagarlahipotecadelspisnielsegurodelcotxenitindre
aquellesvacancespactadesquehaviemacordatpertantjadescansaréquanemjubiliiaraelquecalesfer
calesiaviamonesaquelldocumentquehemdefotocopiaripassaml'agendaquefareles4trucadesquetenia
pendENTSDESDELASETMANAPASSADAIQUENOPUCRETARDARMÉSTEMPSVESQUINES
OCURRENCIESPERDREELTEMPSPENSANTENTONTERIESAMBTOTELCURROQUEHIHA
ARAHAURÉDERECUPERARELSMINUTSPERDUTSUNCAFÈ?NOGRÀCIESNOTINCTEMPS!

diumenge, de setembre 17, 2006

Piano ma non troppo

Escrius,
quan han deixat de creure en tu.
Escrius,
quan no et deixen jugar
Escrius
quan t'han fet plorar

I després, comences el camí de l'oblit.

Escrivint també, és clar.

dissabte, de setembre 16, 2006

Tocat i enfonsat.

Tenien molt clar que era evident: cada gest, cada paraula, cada mirada, cada petó, cada somriure, feien pensar que si. La calidesa, la tendresa esculpien una afirmació imponent a les roques de Montjuic. La comprensió, l'aprenentatge, la maduresa....l'estimació i un respecte recentment adquirit els anaven fent cridar un si a sottovocce que cada vegada sonava una escala més amunt. Sense perdre més hores, sense perdre més temps. Sense deixar de ser un, sense deixar de ser l'altre. El sí, flotava a l'aire, surava per les cares de la gent, s'entreveia entre les quatre finestres i quatre portes d'aquell pis-independència-indecència on hi van gastar tants minuts. On hi tenien molts racons per descobrir, molts capvespres per compartir. Molts sopars pendents. El si, s'anava posant l'esmoking, a poc a poc, i es preparava per sortir a escena. Va anar al perruquer, es va empolainar bigoti i botes, i es va preparar per fer la seva entrada triomfal. Un sí, per obrir la porta als viatges, als amics, a les novetats, a la creació...un sí per ser dos i un alhora. Un si per descansar...un si per progressar, un si evident.

però la resposta va ser no.

i es va acostumar a no contestar.

divendres, de setembre 15, 2006

Underpressure

Bueno vale...ho admeto...tinc una crisi.
No escric res que em convenci.

Passa sempre als tres mesos, això?

dimecres, de setembre 13, 2006

Pol Petit

Un gran amic em va demanar un post feliç....

Durant molt temps no he sabut com fer-lo.

Avui ja si...

He pensat en tu...i he somrigut.

dilluns, de setembre 11, 2006

Il retorno..

He anat terra i atlàntic enllà,
a un país de neus perpètues.

Me les he hagut contra el gèlid mar del nord,
contundència de les seves onades,
fermesa dels seus vents.

Allà on hi ha fjords, catifes verdes i cabanes de fusta.

I he descobert paisatges apocalíptics, dels principis dels temps...

Llacs turquesa, glaceres blaves...

Terra isolada

Un món aïllat



Silenci, només trencat per l'espetec de les cascades....i per l'antic eco dels vikings.



Silenci, que s'ha trencat, quan he arribat a Barcelona.

dilluns, de setembre 04, 2006

Atenció!

Circular:

Per raons alienes a l'empresa aturem la producció bloggeril una setmana per tal de poder renovar una sèrie d'elements indispensables per la fabricació de post-its. Es tracta d'una operació anual, que es fa sempre a finals d'agost principis de setembre per tal de tenir tota la infraestructura a punt en els mesos vinents.

Demanem disculpes als usuaris per les molèsties que això els pugui ocasionar i els informem que tenen a la seva diposició els post-its previs, escrits aquests darrers tres mesos, que poden continuar sent llegits i rellegits, i comentats i recomentats en cas de necessitat.

Confiem poder compensar-los aquests dies d'absència, amb nous i millors productes a partir de l'11 de setembre.

Agraint la seva comprensió, s'acomiada: l'empresa.


Sidlia & Associateds.

PD: Ja us penjaré una foto dels fiords quan torni!!!!!!!!!!

diumenge, de setembre 03, 2006

Diumenge

El 3/24, l’assaig de música, kofi amb la Sofia, el gin rummy, patins en línia, dunkin y donuts registrats per separat, terra.es, màquines de roba, check ins, sopar amb els de l’últim curs, un xavi arreglant l’ordinador, irish, taronges, i gin xoriguers, panys , dvd’s, axé, brasil brasilero. Núvols, millóns, creps, snokeers, col.lectors, caps de premsa amb corbates i americanes, lladregots de poca monta, Ericsson, oh de com la vida passa, amb nòmades buscant hormiguitas que es prenen una copa a la barra de’n Temple. Marroc, swing, sting, cabo norte, aigua, mar, vent, i vacances.

Soledat?

dissabte, de setembre 02, 2006

Es pot ser optimista?

Cada dia m'adono que són MÉS els que NO diuen les coses clares.

Termes confusos, ometre el que es pensa realment, ambiguitat i la comoditat de no haver d'enfrontar-se a la reacció d'una altra persona.

Només, punts suspensius...

Des d'aquí per tant avui trenco una llança a favor de les persones honestes, diàfanes, transparents, aquelles que et fan la vida més fàcil, a risc de fer-se-la difícil. Aquells que són capaços de dir el que senten, i el que pensen, sense enganys ni auto-enganys, sense fugides...

Aquells, que quan et miren els ulls, saps que no t'estan mentint.

Aquells, que han deixat de perdre el temps amb els punts suspensius...