Somrient

Tornar a nèixer.

Doncs això.

Aquesta nit estic viva de miracle...

o de casualitat...

o de destí, depèn com es miri.


Sort que el Marc ha pogut redreçar el volant...
Hem estat aprop.

Bona (mai tan ben dit) nit.

like a feeling

La idea arriba quan t'està cridant per tots cantons. Quan no li pots dir, espera't. S'ho prendrà malament. Ella té pressa. O surt, o s'hi queda.

Inspiració.

Microrelat

Atrapada, angoixada i enteranyinada buscava una sortida clara a un camí fosc. I és que aquell noi i aquella noia enamorats fins a l’infininit van anar deixant sque tota aquella intensitat s’esfumés, i es dissipes en el marasme de les hores malgastades i les discussions esculpides. Van ofegar solets el seu amor i va poder albirar en els seus ulls aquella gelor que esfereix quan saps que ja no li importes. La il.lusió dels inicis es va esvanir com un somni mal forjat i es va fer real el mite del quadre impresionista: Quan es van tenir davant, no van saber veure's. Gentilesa Monet.

Tonteries de diumenge tarda.

Estic escrivint sense mirar el teclat...
si queda un text m´nimament coherent,
voldrà dir que les classes de mecanografia van estar ben aprofitades.

Tonteries de diuumenge tarda, abans d'estudiar l'exament d'anglés

però ben mirat, és un plaer, escriure mirant un cel blanc amb núvols grisos que hipnotitzen...

Només per això ja val la pena escriure sense mirar el teclat...

Tocs...

Estic llançant el meu passat...


En 20 minuts, 6 anys.



No és cap fugida.
Només canvis de casa...


He trobat escrits d'abans.
I abans escrivia més bé.
Substancialment més bé.


Involuciono...

Oasi enmig de tot

Els dies passen...sense treva.

I o els hi plantes cara, o se t'esmunyen entre els dits.

Sense ni que te n'hagis adonat...

Com a mínim ser-ne conscients...

I és que...
sempre hi ha una última oportunitat...