Thursday, November 30, 2006

Heart

Si hi mires dins, et parlarà de pluja, de foscor i de calma. Et dirà què són les llàgrimes, i et portarà als records irreals dels temps llunyans. D’allà dins, veuràs com n’intenta sortir una forma estranya. Quelcom semblant a la creació, buscant encara quin camí agafar. Si l’observes, el veuràs ferit. El veuràs valent. El veuràs lluitant. El veuràs patint. I et parlarà també de riures, i d’emocions oblidades. Recordant. I si esperes, sentiràs, la força, i el que li queda per treure. Però només, quan deixis el silenci més absolut... percebràs el seu xiuxiueig.

Allò que no es diu però batega…
Un xiuxiueig, que confessa a crits, que encara, a pesar de tot...encara sap estimar.

Tuesday, November 28, 2006

Pseudocoses

Hi havia un conte,
Fa anys,
Que es deia “en jim botó i en lluc el maquinista”.
Un conte, d’aquests… de primer d’EGB.
Allà sortia un pseudogegant.
Era un tio, que com més lluny estaves d’ell, més gegant et semblava, i com més a prop, menys. A un metre era un home de metre seixanta set.

Pseudomàgia.
Com més lluny, més màgic.

M’agrada allò desconegut.
Perquè encara em fa somiar.



It want it all.

Monday, November 27, 2006

Per Sempre

Es va aixecar, des del punt més alt d’aquell estadi
i amb el puny enlaire, de nit, amb un vent gebrat, va cridar als cels que allò era injust.

Com es podia perdre aquella força, aquella energia, aquella vitalitat?

Els va dir que ell volia lluitar! Que ell volia seguir!
Que li quedaven moltes coses per donar!

Que el món! Necessitava encara de la seva fúria!


Però els cels,
En silenci…
Li van respondre...que era feble.
Que era frágil.
Que era dèbil.
I el vent va tornar a bufar.


I ell se’ls va quedar mirant…com havia mirat el món aquell vespre, per primer cop: espantat i acompanyat per la seva música.

I es va asseure, vençut, al punt més alt d’aquell estadi…i va comprendre, que la seva potencia, el seu nervi i la seva intensitat… s’acabaven…i desapareixien.










O no...

Sunday, November 26, 2006

Textos d'entretemps.

Merda..
No el trobo.
Com que no el trobes?
No el trobo, l’he perdut.
Impossible…això no es perd així com així…!!!què vol dir que l’has perdut?
Perdut, oblidat…enfonsat.

Busca’l.. busca’l i troba’l. Ens hi juguem tot…!!!!

Tot?

Tot.

Però està perdut..

Doncs millor no perdre el temps.

Live

Si us preguntés, qui passa a la història ?


Jo tindria tres respostes :

Els herois, i els creadors.

I aquells que han sabut seguir el seu camí.






Nightwish…
Una gran descoberta.

Wednesday, November 22, 2006

kisses

Si estimes algú...
ja no deixes que marxi.

Sunday, November 19, 2006

Merci Jordi.

Dedicado a David y Willy que me estarán escuchando.


Sunday, November 12, 2006

Immersió

Hi ha qui viu la vida lliscant-hi per sobre...

d'altres, ens hi submergim.

Thursday, November 09, 2006

tic...tac...

Innuendo, Queen, sona.

El sol...brilla des d'una altra latitud.

M'espera Islàndia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà. M'espera la terra del foc, un castell a Escòcia, i les illes de Pasqua. M'espera el Nepal, la Xina milenària, el Japó i Tanzania. Indonesia...i el Brasil. En silenci hi ha també les zones desertes de Rússia, i dels països del fred. I majestuosa espera, també, eterna...l'Antàrtida.

M'espera gent, pensadors i creadors. Idees, saviesa, moviment...No trigarem a conèixe'ns.

M'espera qui sap què és estimar.


I abans que tots ells, m'espero...Jo. Pacient.


I és que feia molt de temps que m'enyorava.

Sunday, November 05, 2006

Reflexe de reflexions.



.....de sobte.... des de la reraguarda....arriba.....està sorprenent-nos a tots..., encara no ens ho creiem!... estava a l'última posició...fa només uns minuts.. però el cas és que avança.. ho estem veient.. avança.. avança.. i SÍ...s'acaba de col.locar en la primera línia d'arribada!!!

Ara a mantenir-se!....TOT està a les seves mans.

Friday, November 03, 2006

Humilitat

Masses reis...i masses trons...a masses llocs...

Màgic, Saint Exupéry.


"- Ah!, vet aquí un súbdit - va exclamar el rei quan va veure el petit príncep.
I el petit príncep es va preguntar:
"¿Com em pot reconèixer si no m'havia vist mai ?"
No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.
- Acosta't, que et vegi millor - li va dir el rei, molt satisfet de poder ser finalement rei d'algú.
El petit príncep va buscar amb els ulls un lloc per seure, però el planeta estava tot ocupat pel magnífic mantell d'ermini. O sigui que es va quedar dret i, com que estava cansat, va badallar.
- Badallar en presència d'un rei és contrari a l'etiqueta - li va dir el monarca -. T'ho prohibeixo.
No puc estar-me'n - va respondre el petit príncep, confús- He fet un viatge molt llarg i no he dormit...
- En aquest cas - va dir el rei - t'ordeno que badallis. Fa anys que no he vist badallar ningú. Per mi els badalls són curiositats. Vinga!, torna a badallar. És una ordre.
- Em fa vergonya... ja no puc... - féu el petit príncep posant-se vermell.
- Hmmm!, hmm! - va fer el rei -. Aleshores t'... t'ordeno que de vegades badallis i de vegades...
S'embarbussava una mica i semblava ofès.
Perquè el rei per sobre de tot volia que se li respectes l'autoritat. No tolerava la desobediència. Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
"Si ordenava", solia dir, "si ordenava a un general que es transformés en ocell marí i el general no m'obeís, no seria culpa del general. Seria culpa meva".
- ¿ Puc seure ? va demanar tímidament el petit príncep.
- T'ordeno que seguis - li va respondre el rei, que va recollir majestuosament un faldó del mantell d'ermini.
Però el petit príncep estava sorprès. El planeta era minúscul. ¿Sobre què devia regnar, el rei ?
- Senyor - li va dir - perdoneu-me si us pregunto...
- T'ordeno que em preguntis - va afanyarse a dir el rei.
- Senyor... ¿ Sobre què regneu ?
- Sobre tot - va respondre el rei, amb gran senzillesa.
- ¿ Sobre tot ?
El rei, amb un gest discret, va indicar el seu planeta, els altres planetes i les estrelles.
- ¿ Sobre tot això ? - va dir el petit príncep.
- Sobre tot això... - va respondre el rei.
Perquè no era sols un monarca absolut, també era un monarca universal.
- ¿ I les estrelles us obeeixen ?
- Es clar - va dir el rei -. Obeeixen immediatament. No tolero la indisciplina."

Wednesday, November 01, 2006

Nota d'autor.

He fet un text sobre sexe.
Explícit,
Implícit,
Experimental.

Però no ha acabat de fer-me el pes.
I sí, l'he esborrat.



Mentrestant, una altra frase, per fer temps:

"No te tomes la vida demasiado en serio...total, no saldrás vivo de ella".