Sunday, September 14, 2014

Here we go!

Monday, December 31, 2012

Segueixo aquí...

Sunday, January 08, 2012

Espriu...

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

Thursday, January 14, 2010

Dia llarg

Avui ho ha estat.
D'aquells que no s'acaben, i que a més no es tradueixen en feina acabada i completada.

Dia llarg, d'aquells que et regalen una arruga més, abans d'anar-te'n a dormir.

Avui un dia llarg, i em temo que una nit massa curta.

Bonanit.

Sunday, January 10, 2010

Sidlia

Gairebé no recordava ni el password...!!!!

Si m'agrada escriure com es pot abandonar tant de temps un blog?

El facebook, és realment un competidor temible...

Intentarem reempendre-ho!

Sunday, May 10, 2009

Sunday, March 08, 2009

Tornar a nèixer.

Doncs això.

Aquesta nit estic viva de miracle...

o de casualitat...

o de destí, depèn com es miri.


Sort que el Marc ha pogut redreçar el volant...
Hem estat aprop.

Bona (mai tan ben dit) nit.