dijous, de setembre 28, 2006

Fatiga.

Avui, senyors,...caiguda lliure.

Sense xarxes, sense arnés, sense matalàs, sense pinya.

gran expectació a primera fila:

cau...
des de dalt de tot.

i ho fa de la manera més perillosa....:


sola.




Ara que si se'n surt, li pagaran un bon plus per l'espectacle. Tot dependrà, de com toqui el fons.

10 comentaris:

Babèlia ha dit...

Doncs avui compartim dia... potser seria més fàcil si ens agaféssim de les mans... no creus?

Robertinhos ha dit...

que no cunda el pánico!

mira al teu voltant, sempre hi ha algú que està disposat a agafar.te i no deixar-te sola...o com a mínim a no deixar-te caure sola.

potser no és la persona que busques, ni la que vols, ni la que desitges, ni la que somies. Però, més val una mà amiga que un somni

el fons serà tou en mesura que tinguis gent amb tu que es preocupi per tu.

aixecar-te del terra i tornar a pujar sol ho podràs fer tu

Anònim ha dit...

Sense pinya però amb pinyes?

Anònim ha dit...

###########
###########
###########
###########
###########
###########
###########

Ofereixo xarxa resistent per a saltadores intrèpides.
;p

neus ha dit...

doncs espero que l'aterratge sigui ben suau

petó

Xarlís ha dit...

Jo també queia l'altre dia, Sidlia, però vaig trobar on agafar-me perquè la caiguda no fos tan forta. Tu també trobaràs on agafar-te, ja ho veuràs.

Un petó.

Anònim ha dit...

Jo t'allargo la meva mà perquè puguis agafar-te!!!

un petò energètic

Sidlia ha dit...

ostres jordi...m'aniria bé que em donéssis la mà. Però espero que no sigui per caure junts...si de cas per aixecar-nos. un pto.

robertinhos, ets encantador.

amb pinyes, dersu, amb pinyes...ja ho tenen això les caigudes.

la compro, init ;)

gràcies elur...

charleeze, espero trobar aviat, aquest puntal...el terra ja és molt a prop.

Un ptó.

Sidlia ha dit...

ocell!

gracies. m'hi agafaré.

ptons.

Anònim ha dit...

ESTIC AQUÍÍÍÍÍÍ!!!!!!!!

Una aqbraçada.