Hola,
Tens un contracte tot risc, tot terreny, tot espectacle lamentable, però poc t’ho pensaves, t’ho penses, t’ho creus, que realment tu, patilles, tupé, ulleres XL i guitarreta te’n vas a fer uns lalalas, en plena batalla de waterloo, perdó, més ben dit d’Eurovisió. Que com has arribat fins aquí ? Ni jo, ni tu, ni molts ho saben i són més els que s’ho pregunten, però el cas és que te’n vas amb el companys d’Europa, a fer uns chikischikis per posar els péls de punta, o de tupé, en aquest cas…a més d’un. Podriem analitzar-te des de molts punts de vista però sembla que guanya el que diu que Espanya té sentit de l’humor. Tindran el mateix els nostres hieràtics col.legues anglesos, suecs i noruecs? Un desafiament en tota regla per un certamen que ja fa molts anys que està ratllant, aquella ratlla que en diuen horterisme, però que encara quan vol es tenyeix de cert revestiment prestigieuropeu. I és que abans que Dana Internacional, buscant els ten points, hi havien passat Olivias Newton Jons, Albanos Rominas, i fins i tot Perets, anticipant la rendició de l’audiència als triumfitus. La pregunta: Què és avui, Eurovisió? La resposta: No pots definir-ho, però segur que després del teu pas per allà…pot ser ben bé una altra cosa. Les reaccions estan asegurades i tu en seràs un dels protagonistes. Espantat? No ho estiguis…pensa que Europe is living a celebration i que ningú, tret dels spikers, t’ho tindran en compte…Així que res més, no et procupis si et sents com una marioneta en una corda, perquè això sempre funciona bé, marca’t un abanibí i demostra als companys de la UE que no sempre tot en aquesta vida és l’oficiliatat.
Congratuleixons, per l’elecció.
dijous, de març 27, 2008
dimarts, de març 25, 2008
Merci Toni!
Atenció!!!!!!
Wednesday 22 October Barcelona Palau Sant Jordi SPAIN
Queen + Paul Rodgers Rock The Cosmos 2008 Concert Tour
Que no és el Freddy, ja ho sabem tots. Però a partir d'aquí...per què no disfrutar-ho?
Sonen així. Perquè no hi hagi sorpreses.
Wednesday 22 October Barcelona Palau Sant Jordi SPAIN
Queen + Paul Rodgers Rock The Cosmos 2008 Concert Tour
Que no és el Freddy, ja ho sabem tots. Però a partir d'aquí...per què no disfrutar-ho?
Sonen així. Perquè no hi hagi sorpreses.
dilluns, de març 17, 2008
Cripticisme
T'adones que tens son continuament, que et parlen i t'adorms i sembles una persona el contrari d'hiperactiva. Que en els ferrocarrils no tens ganes de llegir el diari i que només vols fer una capcinadeta, (diga-li capcinadeta, diga-li cabezadita, diga-li caparronada). Que tens son, vaja. I sempre vas mig adormit.
I a sobre, no t'agrada el cafè.
Textos resultants d'escriure a dos quarts de tres de la nit.
Deixem-ho aquí.
I a sobre, no t'agrada el cafè.
Textos resultants d'escriure a dos quarts de tres de la nit.
Deixem-ho aquí.
diumenge, de març 16, 2008
dijous, de març 13, 2008
No m'ho puc creure, no t'ho pots creure, i poses la clau, obres porta, veus el menjador, l'habitació i el PIS...i dius: avui soparé a casa.
Sola.
Rectifico: Amb el Liri intentant robar-me el sopar.
Però avui he sopat a casa.
I he pensat, i he tingut temps per saborejar l'estar davant del portàtil al llit, fent un passeig pels blogs amics, i escoltant músiques pseudooblidades.
I tot i la son dius, mira, té...em de gust fer aquelles coses que faig a vegades...
Allò de posar-te davant l'ordinador...
I començar a teclejar una història, que comença, transcorre i acaba al mateix lloc. On un noi de quaranta anys decideix que la vida pot ser divertida, si se li dóna l'oportunitat de ser-ho. I que a tenir una feina fixa, una hipoteca i un fill, sempre s'hi és a temps, fins que la naturalesa ho permeti. I tecleges una història que et porta a aquelles sensacions de primavera, on el sol et comença a acaronar la pell, i penses ,"mira que estan ben trobades aquestes metàfores"...perquè tot i haver-se repetit fins a la sacietat el cert és que el sol t'acarona, m'acarona, m'acaricia la pell com ha fet avui aquest migdia, portant-me aquella flaire de canvi, de novetat, d'intriga que m'assalta sempre cada any, quan arriben els temps càlids...Sempre aquella sensació, coneguda i desconeguda alhora, que s'apropa alguna cosa, alguna nova experiència...que no saps el qué passarà...Vaig nèixer al maig, potser hi té alguna cosa a veure, però tot i gairebé trenta anys, el març i l'abril sempre et retornen il.lusions amagades i verges que no tens percepció d'haver viscut. I quan sents aquesta sensació saps que queda poc pel 1o de maig...que es aquesta data màgica, per mi clar, i t'atures a dir-te...això ja no és un joc...anem per més de la meitat. I et veus com si encara no haguéssis ni arribat a la pole, i t'imagines amb un altre context i dius això o ho encamines tu o no ho encamina ningú. I llavors per un segon, tornes a recordar-te del pobre lector del blog, que encara intenta trobar un sentit a les teves paraules, i veus que ja fa temps que el sentit s'ha perdut...i que l'únic que ressonen són paraules, pensaments i sensacions mig endormiscades...i sempre engrescadores, per ser novetat. Perquè mentre hi ha necessitat de viure coses noves, hi ha gas, mentre trobes persones noves, hi ha gas...perquè a vegades em sento que visc al límit, només perquè no em puc acabar de beure tota la gent, tots els estímuls, tots els vincles ni tots els feelings que aquest coi de vida, em regala elevats al miler...Com una copa, plena de vi...vull quedar-ne saciada. És massa interessant com per passar-la a 60, avui, arribarem als 120.
Bonanit, si algú ha arribat fins aquí.
Per trobar-hi més sentit...potser recomanaria a Freud.
Ptons.
Sola.
Rectifico: Amb el Liri intentant robar-me el sopar.
Però avui he sopat a casa.
I he pensat, i he tingut temps per saborejar l'estar davant del portàtil al llit, fent un passeig pels blogs amics, i escoltant músiques pseudooblidades.
I tot i la son dius, mira, té...em de gust fer aquelles coses que faig a vegades...
Allò de posar-te davant l'ordinador...
I començar a teclejar una història, que comença, transcorre i acaba al mateix lloc. On un noi de quaranta anys decideix que la vida pot ser divertida, si se li dóna l'oportunitat de ser-ho. I que a tenir una feina fixa, una hipoteca i un fill, sempre s'hi és a temps, fins que la naturalesa ho permeti. I tecleges una història que et porta a aquelles sensacions de primavera, on el sol et comença a acaronar la pell, i penses ,"mira que estan ben trobades aquestes metàfores"...perquè tot i haver-se repetit fins a la sacietat el cert és que el sol t'acarona, m'acarona, m'acaricia la pell com ha fet avui aquest migdia, portant-me aquella flaire de canvi, de novetat, d'intriga que m'assalta sempre cada any, quan arriben els temps càlids...Sempre aquella sensació, coneguda i desconeguda alhora, que s'apropa alguna cosa, alguna nova experiència...que no saps el qué passarà...Vaig nèixer al maig, potser hi té alguna cosa a veure, però tot i gairebé trenta anys, el març i l'abril sempre et retornen il.lusions amagades i verges que no tens percepció d'haver viscut. I quan sents aquesta sensació saps que queda poc pel 1o de maig...que es aquesta data màgica, per mi clar, i t'atures a dir-te...això ja no és un joc...anem per més de la meitat. I et veus com si encara no haguéssis ni arribat a la pole, i t'imagines amb un altre context i dius això o ho encamines tu o no ho encamina ningú. I llavors per un segon, tornes a recordar-te del pobre lector del blog, que encara intenta trobar un sentit a les teves paraules, i veus que ja fa temps que el sentit s'ha perdut...i que l'únic que ressonen són paraules, pensaments i sensacions mig endormiscades...i sempre engrescadores, per ser novetat. Perquè mentre hi ha necessitat de viure coses noves, hi ha gas, mentre trobes persones noves, hi ha gas...perquè a vegades em sento que visc al límit, només perquè no em puc acabar de beure tota la gent, tots els estímuls, tots els vincles ni tots els feelings que aquest coi de vida, em regala elevats al miler...Com una copa, plena de vi...vull quedar-ne saciada. És massa interessant com per passar-la a 60, avui, arribarem als 120.
Bonanit, si algú ha arribat fins aquí.
Per trobar-hi més sentit...potser recomanaria a Freud.
Ptons.
dijous, de març 06, 2008
Episodis dubtaires.
Ara tinc un dubte existencial...
Tinc caràcter?
I en el cas de tenir-lo...
És bo?
És dolent?
És peculiar?
És?
Hi ha, persones amb bigoti, que deien: Lo importante es que hablen de ti, aunque sea bien.
El risc zero, no existeix.
Tinc caràcter?
I en el cas de tenir-lo...
És bo?
És dolent?
És peculiar?
És?
Hi ha, persones amb bigoti, que deien: Lo importante es que hablen de ti, aunque sea bien.
El risc zero, no existeix.
dimecres, de març 05, 2008
Només un post d'actualització.
Hi sóc.
Si.
Viva, crec .
Si.
De poble en poble.
Si.
Però escrivint.
Si.
Tindreu més informació...quan menys us ho espereu.
Si.
La reflexió d'avui: per escriure un llibre: horaris recomanats...d'onze a tres de la matinada i de set a nou del matí. Sempre que no vulguis deixar la feina, clar.
Els que necessiten dormir poc, sempre fan més coses a la vida. I més llibres, també.
Hi sóc.
Si.
Viva, crec .
Si.
De poble en poble.
Si.
Però escrivint.
Si.
Tindreu més informació...quan menys us ho espereu.
Si.
La reflexió d'avui: per escriure un llibre: horaris recomanats...d'onze a tres de la matinada i de set a nou del matí. Sempre que no vulguis deixar la feina, clar.
Els que necessiten dormir poc, sempre fan més coses a la vida. I més llibres, també.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
