Tuesday, November 27, 2007

Derivacions...de derivades.

Quan va obrir els ulls es va donar compte que tot al seu voltant havia canviat.

Ja no hi havia res, d'allò de casa, de sempre...

Ja eren altres cares, altres persones, nous sentiments. Experiències, rere experiències..que no li donaven el temps suficient per recordar, ni per enyorar.

Vida que es crema en pocs segons i molta vida.

Vida que es crema, sense un camí clar.

Vida que es viu...vivint-la.

Gairebé...sense ni temps per respirar...



Compro un sarró ple d'hores...

Per tornar a ordenar, cada cosa al seu lloc.

Monday, November 19, 2007

Pero sigo siendo el rey

I ja que m'hi poso.
Posem-nos-hi bé..

I comencem per la M, de música, miscel.lània, mitologia, i museus
amb la E, de estrangers, estranys, espiritualitat, i espectacularitat,
torn per la X de xalar, xerraires, xerrics i xocolataires.
i la I, amb indigenes, indigents, impresentables i inoblidable.
la C de caballerosos, canviants, càlids, i cuentistes
i finalment la O, de Oh...Mèxic quin país.

De tot:
Museu de'antropologia on em van ensenyar que els sacrificis humans arrencacors de l'Indiana Jones, tenen una base real, en els sacrificis prehisànics.
Un templo de la Luna i un paseo de los muertos, que seria un escenari de luxe per qualsevol director de cinema...Teotihuacan.
I una fàbrica fundidora rehabilitada, la que va ser la més gran de l'amèrica llatina, amb un dels forns més grans, on mai he entrat.


Per cert, allà, les dones pugen davant dels autobusos i els homes darrere...es veu que era la única manera d'evitar "Tocamientos"...

No es que seamos machos...es que somos muchos! diuen.

Viva Mèxico!

Tornant-hi.

Quan portes temps sense escriure...costa tornar a teclejar.

És com quan portes molt temps sense parlar amb una persona...costa tornar-hi a parlar.

La creació, les amistats, els amors, tenen molt a veure amb el dia a dia. Amb allò que construeixes a cada petit moment. Jo pensava que les persones, els vincles, els feelings, sempre estaven allà...però la realitat m'ha demostrat que això no es compleix sempre. I ha un treball de fons, una consistència de fons, que no tothom sap mantenir, preservar, o cuidar.


Un gran amic meu, (que veig que s'ha passat al món del fotolog) diu,

"La clau per arribar a l'èxit (per uns) i /o assolir la felicitat (per uns altres, on m'incloc) no és tenir més coses i millors, sinò saber gaudir i treure suc de les que ja tens..."

És una filosofia que ell i jo ja fa molt de temps que compartim. No és conformisme..., és baixar més al fons. Comprendre l'essència. Crec que tant ell com jo ja fa molt temps que entenem quines són les coses que realment importen.


Perquè quan tot passa...tot canvia...tot mor...alguna cosa crema sempre, incombustible.
En diuen: els sentiments.