dimarts, de setembre 19, 2006

El crit, de munch

tac...
tic...
tac...

....toc...,tuc.....te-tac...tic...

sinoparesmaidetreballararribaunpuntquenotenstempsperpensarpercrearperbuscarqueeselquevols iaconsegueixenqueetpassistoteldiateclejantal'ordinadorsensereflexiosensepassiósensecreacióiesllavors quannotenstempspertuesquancausenladependenciaquannopotsfermesquesortirdelafeinaiquedaramb alguperqueetdistreguisensepensarsieselquevolsosisenzillamentquedesambellperquepassaperallàillavors poc a poc...totiquesegueixesestressaticansatiautomatitzat...un dia t'adonesquepotseraquestafeinat'anula...potser no et deixa pensar...potsert'estàportantauncamíquenoés ...el teu...i que potsernoés....el que realment has triat...potsermica en mica...nosapsencarad'onperquèleshoress'acumulenunareral'altra...
de cop...vas trobant més temps...unmomentpertu...un altremomentpertu...un altre...i mica
en mica
comences a frenar...peroaldiasegüenttornenelsproblemesl'estressiaquestviurefrenéticamentqueetfaperdreelnordifinsquepares...

ifrenes....
frenesaltrecop...
frenes...

pares...

i comences a trobar espais...

a trobar paraules...

imatges,

persones...

les retrobes...al cap de molt de temps.

...frenes,
frenes,
frenes....altre cop.

i et retrobes.

perosinovaigdemaatreballarpuntualnopodrepagarlahipotecadelspisnielsegurodelcotxenitindre
aquellesvacancespactadesquehaviemacordatpertantjadescansaréquanemjubiliiaraelquecalesfer
calesiaviamonesaquelldocumentquehemdefotocopiaripassaml'agendaquefareles4trucadesquetenia
pendENTSDESDELASETMANAPASSADAIQUENOPUCRETARDARMÉSTEMPSVESQUINES
OCURRENCIESPERDREELTEMPSPENSANTENTONTERIESAMBTOTELCURROQUEHIHA
ARAHAURÉDERECUPERARELSMINUTSPERDUTSUNCAFÈ?NOGRÀCIESNOTINCTEMPS!

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixo es impossible de llegir, sobretot a aquestes hores. Que no et va la barra de l'espais (sideral)?

Sidlia ha dit...

impossible de llegir..
impossible de pensar...

ptons sir.

Babèlia ha dit...

Genial!

Anònim ha dit...

Uf, no puc llegir-ho...potser és que no són hores

Anònim ha dit...

Brutal!

val l'esforç de llegir-ho!

Robertinhos ha dit...

m'agradat. I no m'ha costat de desxifrar. Suposo que haver passat 5 anys llegint equacions molt llargues m'ha donat pràctica.

L'etern problema : diners - hipoteca genera el conflicte que et veus absorbit per la voragine del dia a dia, i un bon dia vas tan estressat que explotes i pares i se't crea la pregunta : Realment he escollit JO auest camí? I la pitjor, la més problemàtica : és aquest el MEU camí?


La recepta : 1 tarda amb una persona que et fagi riure i et relaxi, que no et jutgi, que no et demani res
torna a casa i estirat al sofà
dorm

I recorda, sempre podem canviar de camí (encara que sigui camp a través)

Anònim ha dit...

Cuando el niño era niño, andaba con los brazos colgando, quería que el arroyo fuera un río, que el río fuera un torrente y que éste charco fuera el mar. Cuando el niño era niño, no sabía que era niño, para él todo estaba animado y todas las almas eran una. Cuando el niño era niño, no tenía opinión sobre nada, no tenía ninguna costumbre, se sentaba en cuclillas, se escabullia de su sitio.

Der himmel über Berlin.

Xarlís ha dit...

Molt bo, Sidlia!

Com diu l'Ocell de foc, val l'esforç de llegir-ho.

I m'agrada la recepta del Robertinhos. He tingut la sort de poder aplicar-la algun cop.

Dan ha dit...

Je je. Molt bo. Pero se't nota ... no se... potser la paraula es "Estresssssssada"???

Anònim ha dit...

Una glopada de realitat en la qual em veig reflexada, per sort no sempre, però si de tant en quant. Jo he après a parar quan sent vertigen: dur aprenentatge, però molt útil.

tartarugueta ha dit...

acabo d descobrir el teu blog i m agrada. en aquests moments diria q estem en una situació semblant. i es dur. millors temps vindran, segurament :)

Sidlia ha dit...

gràcies babèlia...m'he inspirat una mica en el teu estil ;P

sulpertu, entenc que a les tantes de la nit...això costi...perquè a mi em passa a vegades davant de post d'aquells tan llargs...

ocell de foc, gràcies per l'esforç,:)segueixo llegint-te.

robertihos..., jo, encara que no ho sembli, vaig prenent nota de les teves receptes. Aquesta,segur que serà de les meves preferides.

m'ha agradat el text, estimat anònim, ...clar com la vida.

charleeze, gràcies, però com tens temps de crear tants escrits?????? No et puc seguir el ritme, ni per posar-te comments ;P

essssssssssssstresssssssadísssima, dan. 1 abraçada.

cosespetites, jo encara no sé on puc aprendre-ho...si tens algun llibre de text, passa-me'l...

esperem-ho ms robinson, benvinguda. Només és questió de tenir paciència...confio. Ptons!.

Anònim ha dit...

quanlavidatofegatantquenoetdeixanirespirarquanetsemblaquenotésentitquannoméssospiresenpujardaltdunamuntanyaiveuresortirelsolopassejardescalçadavantlaimmmensitatdelmarquanpermoltquehointentistinguislasensacioquenopotsperlesobligacions... atura't.

escoltaunacançó,somriutedavantdelmirall,isurtalcarreramirarelcel.

quepetitssomdinsaquestgranespaifísicitemporal... En aquests moments creixeràs interiorment, agafaràs força al veure que tens temps, una vida, i és teva... TU la dirigeixes, TU l'organitzes!!!!

petons