Quan les persones amrxen trobes a faltar el color i el calor que aportaven a la teva vida. I per descomptat aquelles petites coses que es converteixen en grans coses quan la persona ha marxat, com per exemple llegir el teu blog i veure com t'arrisques amb nous formats i busques el teu estil.
He trobat el teu enllaç a la pàgina de l'elur. Et deixo un comentari aquí perquè suposo que és on el veuràs, però deixo constància que fa estona que llegeixo i llegeixo els teus textos. Un plaer, haver-te conegut!
Estic d'acord amb la hormiguita... Trobaria a faltar la lluita, aquella que hi ha rere les paraules més tristes escrites en aquest blog.
La lluita, que a pesar de tot, persevera, i ens fa pensar a tots (i tinc la sencació que també t'ho fa pensar a tu mateixa) que més enllà de tota pena, hi ha esperança de "temps millors"...
No et rendeixis mai! No deixis mai que una altra persona t'impedeixi somiar... I si tens temptacions de fer-ho, ens avises, i ja et convencerem del contrari!! ;)
Petunets
Pd: una cancço per fer-ho passar millor: "Por la boca vive el pez", del darrer disc de Fito & los Fitipaldis.
Arrisca't, arrisca't..!! El blog és teu, el bloc ets tu! i aquesta és la gràcia!....il paradiso siamo noi..(m'ha molat això!;) )
la lluita, clarament.
l'orgull i la sinceritat la independència i la llibertat
i amb tot això ara et posaria mil frases de grups reivindicatius i indepes...:p ---> mai no deixis mai de lluitar mai no deixis mai de ser ----> no podran esborrar l'embat del seu esguard, l'orgull d'haver lluitat..
i et diexaré amb una altra, que ja deus haver sentit: "hay hombres q luchan un dia y son buenos, hay otros que luchan un año y son mejores, hay quienes luchan muchos años y son muy buenos, pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles" B.Bretch hay hombres que luchan
aahh...i sobretot...els post = interacció blogistica/personal per donar voltes a les coses de tant en tant
TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT .........
Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
17 comentaris:
Hosti, que bo. Què trobaríem a faltar de les persones que marxen... doncs no t'ho sabria dir! Bona reflexió!
La lluita.
Saludos
Quan les persones amrxen trobes a faltar el color i el calor que aportaven a la teva vida. I per descomptat aquelles petites coses que es converteixen en grans coses quan la persona ha marxat, com per exemple llegir el teu blog i veure com t'arrisques amb nous formats i busques el teu estil.
Petons
Si tu te n'anessis, trobaria a faltar les teves paraules, em sabria greu no "tenir-les".
Una abraçada, maca!
A mi el verb guillar sempre m'ha agradat molt. I a sobre es pot fer la conya de dir "Guillem?" i l'altre diu "No, Guillem no, Joan".
He trobat el teu enllaç a la pàgina de l'elur. Et deixo un comentari aquí perquè suposo que és on el veuràs, però deixo constància que fa estona que llegeixo i llegeixo els teus textos. Un plaer, haver-te conegut!
Ho trobaria a faltar tot!!
Això sí, sempre des d'un punt de vista asexual! ;P
Alter Jordi
UHMMMM..... jo no m'ho vull plantejar.... petó wapa!
A veces uno se va o hace ver que se va y lo bueno es que nadie lo encuentra a faltar...
Me acuerdo de un amigo que dijo, voy a dejar un tiempo a mi novia, para que me vaya un poco detrás,y todavía la está esperando..
Fins aviat..
Sóc l'anònim de dalt, m'he fet un embolic..
millor que trobar a faltar és que no marxis!
Estic d'acord amb la hormiguita... Trobaria a faltar la lluita, aquella que hi ha rere les paraules més tristes escrites en aquest blog.
La lluita, que a pesar de tot, persevera, i ens fa pensar a tots (i tinc la sencació que també t'ho fa pensar a tu mateixa) que més enllà de tota pena, hi ha esperança de "temps millors"...
No et rendeixis mai! No deixis mai que una altra persona t'impedeixi somiar... I si tens temptacions de fer-ho, ens avises, i ja et convencerem del contrari!! ;)
Petunets
Pd: una cancço per fer-ho passar millor: "Por la boca vive el pez", del darrer disc de Fito & los Fitipaldis.
yes!! of course!!
Il paradiso siamo noi !!!
Per mi la pregunta no és què trobaria a faltar d'una persona, sino si la trobaria a faltar at all....
ha valgut la pena arriscar-se...
gràcies a tots.
la lluita continua.
Arrisca't, arrisca't..!! El blog és teu, el bloc ets tu! i aquesta és la gràcia!....il paradiso siamo noi..(m'ha molat això!;) )
la lluita, clarament.
l'orgull i la sinceritat
la independència i la llibertat
i amb tot això ara et posaria mil frases de grups reivindicatius i indepes...:p
---> mai no deixis mai de lluitar mai no deixis mai de ser
----> no podran esborrar l'embat del seu esguard, l'orgull d'haver lluitat..
i et diexaré amb una altra, que ja deus haver sentit:
"hay hombres q luchan un dia y son buenos, hay otros que luchan un año y son mejores, hay quienes luchan muchos años y son muy buenos, pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles" B.Bretch
hay hombres que luchan
aahh...i sobretot...els post = interacció blogistica/personal per donar voltes a les coses de tant en tant
i els talons de 5cm, clar ;)
TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT TOT .........
Petons i Abraçades.
Publica un comentari a l'entrada