ooooh! m'ha vingut al cap aquella cançó tan maca... "ei Pol petit agafa la guitarra cada nit, surt al carrer i canta una cançó, canta ben fort i digues la veritat sense cap por, ei Pol petit també cantaré jo!"... ostres... què se'n deu haver fet dels N'gai n'gai?
Sir, el tomaito me'l reservo per propers posts!!!!!!! Si no la història perd tot el misteri. Però tu estigues atent....i podràs anar reconstruint el trenca-closques ;P
Elur, d'aquí ve el títol del post...Amb aquest amic meu, fa anys, sempre agafavem la guitarra i cantavem (més bé o més malament) aquesta cançó...Ei pol petit, també cantaré jo...Molt xirucaire, tot plegat.
robertinhos, ja trobava a faltar la foto del teu calvin.
clluna tens raó.. aquests són els tresors principals...i lo demés són tonteries.
charleeze benvinguda..fem tractes: si tu expliques tomeito.. jo també..;P
i alter jordi...el protagonista del post. Benvingut tu també per segona vegada. No sabia que estéssis a Boston. Tan lluny de tots. Jo continuo aquí. Esperant el pol petit, i el ball que em deus.
Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
10 comentaris:
Pero explica el tomeito!!!!
ooooh!
m'ha vingut al cap aquella cançó tan maca... "ei Pol petit agafa la guitarra cada nit, surt al carrer i canta una cançó, canta ben fort i digues la veritat sense cap por, ei Pol petit també cantaré jo!"... ostres... què se'n deu haver fet dels N'gai n'gai?
Una abraçada, maca!
Sir,
el tomaito me'l reservo per propers posts!!!!!!! Si no la història perd tot el misteri. Però tu estigues atent....i podràs anar reconstruint el trenca-closques ;P
Elur, d'aquí ve el títol del post...Amb aquest amic meu, fa anys, sempre agafavem la guitarra i cantavem (més bé o més malament) aquesta cançó...Ei pol petit, també cantaré jo...Molt xirucaire, tot plegat.
ptons a tots dos.
No sé si és feliç, però és reconfortant...
qué maco que algu et recordi i somrigui
Hi ha amics que tenen molta sort dels amics que els tenen com amics. No se si m'explico :-)
Hi ha vegades que les paraules no calen i només hi ha lloc pels punts suspensius........
Un tresor poder sentir això...
Avui es un dia plujos a Boston, trist, apagat i lluny de tothom que estimo... pero has obert una escletxa de sol en aquest clima fred,... he somrigut!
Ens devem un Pol petit,..
Alter Jordi
PS: Estas infinitament mes maca quan somrius!
Oh, m'encanta la cançó del Pol Petit!
PD: Volem el tomeito, volem el tomeito!! Jeje. ;-)
Init...m'agrada això de reconfortant, sona càlid.
t'expliques perfectament dan.
robertinhos, ja trobava a faltar la foto del teu calvin.
clluna tens raó.. aquests són els tresors principals...i lo demés són tonteries.
charleeze benvinguda..fem tractes: si tu expliques tomeito.. jo també..;P
i alter jordi...el protagonista del post. Benvingut tu també per segona vegada. No sabia que estéssis a Boston. Tan lluny de tots. Jo continuo aquí. Esperant el pol petit, i el ball que em deus.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada