He anat terra i atlàntic enllà,
a un país de neus perpètues.
Me les he hagut contra el gèlid mar del nord,
contundència de les seves onades,
fermesa dels seus vents.
Allà on hi ha fjords, catifes verdes i cabanes de fusta.
I he descobert paisatges apocalíptics, dels principis dels temps...
Llacs turquesa, glaceres blaves...
Terra isolada
Un món aïllat
Silenci, només trencat per l'espetec de les cascades....i per l'antic eco dels vikings.
Silenci, que s'ha trencat, quan he arribat a Barcelona.
dilluns, de setembre 11, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Sempre és dura la tornada a la realitat quan es surt d'un somni bonic...
Una abraçada!
No ho saps prou, Elur...
Una altra!
Benvinguda!
I no oblidis, si us plau, que aquí pots seguir somniant!!! Simplement perquè... allò d'allà també era realitat, per tant... en el fons de les realitats surten els somnis...
Petons.
Segur que és molt maco...però has parat a pensar com estan per aquelles terres a l'hivern...?
i Thor et va donar la benvinguda a Barcelona!
Meravelloses rutes.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada