Acabada d'arribar a aquest món...
He vist blogs impecables, d'altres de perfectes, agluns d'exquisits. Escrits que m'han fet un nus a l'estòmac, textos de filosofia pura, frases essencials però tan certes, que fan feredat. N'he vist amb fotos, amb música, amb vídeos, inclús amb dibuixos...poetes encabits a dins d'un ordinador.
Autèntics mestres de la literatura, on cada post supera l'anterior. Creadors, còctels pels sentits. Blogs intimissims. Blogs sorprenents. Blogs, on m'he identificat amb cada paraula, cada sentiment...cada pensament. Tots amb una coherència intrínseca. Tots tractats amb una cura especial. Tots formalment perfectes.
I després he tornat a mirar el meu...
només un fons verd i negre...
no té fotos, no té cançons, no té imatges...ni l'òscar a la millor presentació.
No té res d'això.
Però sabeu?...
em té a mi.
En estat pur.
Amb el que surt...i el que es traspua. Amb el que visc i amb el que sento. Amb el que invento i el que no...
Críptic o transparent...depèn del dia.
I adverteixo que si el seguiu llegint no trobareu textos perfectes, ni històries originals, ni reflexions que obrin portes que vosaltres no hagueu ja obert....
Només m'hi trobareu a mi.
Però m'agradarà esperar-vos-hi.
Una abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Només m'hi trobareu a mi
Doncs això és tot el que se l'hi ha de demanar a un blog (o a un poema, o a una cançó...) i no és poc. Al menys és el que jo hi busco.
Que hi hagi l'autor. Tota la resta és artifici. Enhorabona pel blog ;-)
Un petó
Buk
Doncs a mi m'agrada ;-)
encantada de trobar-t'hi! i de llegir-te:)
a mi m'agrada el teu blog. No em conecto per veure envoltoris, sino per llegir continguts
GRÀCIES.
I aquí hi ha la gràcia, en què trobarem tants blocs diferents com persones els escriuen, perquè tothom és diferent, tothom valora coses diferents, sent coses diferents, s'expressa diferent, viu diferent... que màgic...
Petons.
Exacte, anava a dir una cosa semblant a cllunap. La gràcia dels blogs és que tots són diferents, i cadascun és únic i irrepetible. I el teu no és una excepció. :-)
i a nosaltres trobar-t'hi ;)
Carai... i és que si no hi fossis tu, ja no vindríem.
Un petó!!
gràcies buk...però a vegades penso potser hi podria posar més coses...
fotos..música...(però no tinc temps!!!)
babèlia/jordi...el teu és el del còctel dels sentits..;)
octubrina, encantada també...d'haver descobert el teu.
robertinhos...no sé què faria sense el teu calvin! ;)
cllunap...i així és com s'aprén no?..
charleeze, no t'ho he dit massa, però et quedaries parada de com m'identifico amb molts dels teus posts.
gràcies init! de què fa olor avui el vespre?
El sentiment és mutu Elur ;)...aviam què decideixes de l'entrevista.
ja han decidit ells per mi, maca. M'han dit molt amablement que no em donaven la feina perquè m'hi avorriria... :P
Un petó!
vaja...
ells s'ho perden, Elur!
un ptó d'ànims!
Doncs això és el que ha de ser un blog: un mateix per si mateix. I els que vinguin i els agradi, benvinguts i via fora. I els que no, doncs santespasqües! Felicitats!
M'agrada la teva seguretat, veí de dalt...
benvingut...al pis de baix. ;P
ptons.
d'això ha de tractar el teu blog, de trobar-te a tu!
Publica un comentari a l'entrada