tac...
tic...
tac...
....toc...,tuc.....te-tac...tic...
sinoparesmaidetreballararribaunpuntquenotenstempsperpensarpercrearperbuscarqueeselquevols iaconsegueixenqueetpassistoteldiateclejantal'ordinadorsensereflexiosensepassiósensecreacióiesllavors quannotenstempspertuesquancausenladependenciaquannopotsfermesquesortirdelafeinaiquedaramb alguperqueetdistreguisensepensarsieselquevolsosisenzillamentquedesambellperquepassaperallàillavors poc a poc...totiquesegueixesestressaticansatiautomatitzat...un dia t'adonesquepotseraquestafeinat'anula...potser no et deixa pensar...potsert'estàportantauncamíquenoés ...el teu...i que potsernoés....el que realment has triat...potsermica en mica...nosapsencarad'onperquèleshoress'acumulenunareral'altra...
de cop...vas trobant més temps...unmomentpertu...un altremomentpertu...un altre...i mica
en mica
comences a frenar...peroaldiasegüenttornenelsproblemesl'estressiaquestviurefrenéticamentqueetfaperdreelnordifinsquepares...
ifrenes....
frenesaltrecop...
frenes...
pares...
i comences a trobar espais...
a trobar paraules...
imatges,
persones...
les retrobes...al cap de molt de temps.
...frenes,
frenes,
frenes....altre cop.
i et retrobes.
perosinovaigdemaatreballarpuntualnopodrepagarlahipotecadelspisnielsegurodelcotxenitindre
aquellesvacancespactadesquehaviemacordatpertantjadescansaréquanemjubiliiaraelquecalesfer
calesiaviamonesaquelldocumentquehemdefotocopiaripassaml'agendaquefareles4trucadesquetenia
pendENTSDESDELASETMANAPASSADAIQUENOPUCRETARDARMÉSTEMPSVESQUINES
OCURRENCIESPERDREELTEMPSPENSANTENTONTERIESAMBTOTELCURROQUEHIHA
ARAHAURÉDERECUPERARELSMINUTSPERDUTSUNCAFÈ?NOGRÀCIESNOTINCTEMPS!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Aixo es impossible de llegir, sobretot a aquestes hores. Que no et va la barra de l'espais (sideral)?
impossible de llegir..
impossible de pensar...
ptons sir.
Genial!
Uf, no puc llegir-ho...potser és que no són hores
Brutal!
val l'esforç de llegir-ho!
m'agradat. I no m'ha costat de desxifrar. Suposo que haver passat 5 anys llegint equacions molt llargues m'ha donat pràctica.
L'etern problema : diners - hipoteca genera el conflicte que et veus absorbit per la voragine del dia a dia, i un bon dia vas tan estressat que explotes i pares i se't crea la pregunta : Realment he escollit JO auest camí? I la pitjor, la més problemàtica : és aquest el MEU camí?
La recepta : 1 tarda amb una persona que et fagi riure i et relaxi, que no et jutgi, que no et demani res
torna a casa i estirat al sofà
dorm
I recorda, sempre podem canviar de camí (encara que sigui camp a través)
Cuando el niño era niño, andaba con los brazos colgando, quería que el arroyo fuera un río, que el río fuera un torrente y que éste charco fuera el mar. Cuando el niño era niño, no sabía que era niño, para él todo estaba animado y todas las almas eran una. Cuando el niño era niño, no tenía opinión sobre nada, no tenía ninguna costumbre, se sentaba en cuclillas, se escabullia de su sitio.
Der himmel über Berlin.
Molt bo, Sidlia!
Com diu l'Ocell de foc, val l'esforç de llegir-ho.
I m'agrada la recepta del Robertinhos. He tingut la sort de poder aplicar-la algun cop.
Je je. Molt bo. Pero se't nota ... no se... potser la paraula es "Estresssssssada"???
Una glopada de realitat en la qual em veig reflexada, per sort no sempre, però si de tant en quant. Jo he après a parar quan sent vertigen: dur aprenentatge, però molt útil.
acabo d descobrir el teu blog i m agrada. en aquests moments diria q estem en una situació semblant. i es dur. millors temps vindran, segurament :)
gràcies babèlia...m'he inspirat una mica en el teu estil ;P
sulpertu, entenc que a les tantes de la nit...això costi...perquè a mi em passa a vegades davant de post d'aquells tan llargs...
ocell de foc, gràcies per l'esforç,:)segueixo llegint-te.
robertihos..., jo, encara que no ho sembli, vaig prenent nota de les teves receptes. Aquesta,segur que serà de les meves preferides.
m'ha agradat el text, estimat anònim, ...clar com la vida.
charleeze, gràcies, però com tens temps de crear tants escrits?????? No et puc seguir el ritme, ni per posar-te comments ;P
essssssssssssstresssssssadísssima, dan. 1 abraçada.
cosespetites, jo encara no sé on puc aprendre-ho...si tens algun llibre de text, passa-me'l...
esperem-ho ms robinson, benvinguda. Només és questió de tenir paciència...confio. Ptons!.
quanlavidatofegatantquenoetdeixanirespirarquanetsemblaquenotésentitquannoméssospiresenpujardaltdunamuntanyaiveuresortirelsolopassejardescalçadavantlaimmmensitatdelmarquanpermoltquehointentistinguislasensacioquenopotsperlesobligacions... atura't.
escoltaunacançó,somriutedavantdelmirall,isurtalcarreramirarelcel.
quepetitssomdinsaquestgranespaifísicitemporal... En aquests moments creixeràs interiorment, agafaràs força al veure que tens temps, una vida, i és teva... TU la dirigeixes, TU l'organitzes!!!!
petons
Publica un comentari a l'entrada