.....de sobte.... des de la reraguarda....arriba.....està sorprenent-nos a tots..., encara no ens ho creiem!... estava a l'última posició...fa només uns minuts.. però el cas és que avança.. ho estem veient.. avança.. avança.. i SÍ...s'acaba de col.locar en la primera línia d'arribada!!!
Ara a mantenir-se!....TOT està a les seves mans.
18 comentaris:
El text és explicatiu de la bella imatge.
Saludos
i què ha guanyat? A vegades, ser el primer no és el més important, perquè et perds el fons de tot. Més val arribar segon, mirar amb cara d'extranyesa al primer (com l'ànec de la foto) i apreciar la bellesa de les ones de l'aigua amb el reflex del cel ennuvolat.
Bonica foto Sidlia. Tu sí fas el que jo vull fer. Anar amb la càmara a sobre.
Diuen que el que costa no és arribar a dalt sinò mantenir-se...
Per cert, a mi mai m'ha agradat ser el primer, em fa vergonya...
Hola Amy. Hola Sidlia.
A mi també em fa vergonya ser el primer. Suposo que quan hom s'hi acostuma tant li fa, però jo no estic gaire acostumat a tenir èxit ni a ser el primer en rés.
Petons,
Albert
Arribar el primer... em pregunto amb què es relaciona la rellevància de la consecució del primer lloc: amb l'objectiu en si... o amb la pròpia vanitat?
Què canvia ser el primer de ser el darrer en aconseguir la meta (si finalment hom l'aconsegueix)...?
Quin valor hi ha darrera de la voluntat d'arribar el primer?
La societat competitiva per excel·lència on vivim em fa sospitar que ens hagin venut aquest fet com un valor en si mateix, buit de qualsevol altra implicació o importància, tret d'alimentar el propi ego frívolament. En tot cas, ho poso en dubte.
ei.... què et penses, que jo no treballo l'endemà? jajaja... seria tot un plaer que vinguéssis!
no és una temptació... es una proposta... només això!
Gràcies hormiguita, sempre és un plaer veure-la per aquí.
No porto la càmera tan sovint com voldria robertinhos, de tota manera amb el text, el que volia reflectir és que a vegades...aquelles persones que passen més desaparcebudes, aquelles que sempre estan en segon pla, aquelles que no estan buscant sempre ser les protagonistes, ni el reconeixement dels altres...a vegades, són aquestes les veritables guanyadores. Guanyen, des de la seva senzillesa.
totalment d'acord amy. Mantenir-se és el repte principal. I no t'hauria de fer vergonya...si realment t'ho has merescut.
benvingut albert. Sempre ets a temps de capgirar-ho. I de convertir-te en l'estrella revelació ;) ptons.
Bojeria de disseny, sempre m'agrada llegir les teves reflexions. La vanitat personal, hi té molt a veure. Però en aquest post, per mi guanyar, és deixar de banda aquesta vanitat, i aconseguir brillar per mèrits propis. Sense necessitat de medalles. Només tu, saps que ets el primer.
Jordi.. jejej, estaràs d'acord a que pot ser una proposta..temptadora. no?...ptons.
Sidlia... és una proposta... l'adjectiu? Sí, pot ser temptadora... però ja sabem que no arrisca no pisca ;)... això sí, prén una decisió ràpida, pq sospito que o compro l'entrada aquesta setmana o rien de rien!!!!
petó wapa
doncs sí... es deuen quedar parats!!! i els d'aquí també! Però eh, que quedi clar.. no ens coneixem!!!!
petó!
I jo que pensava que era un text polític.. ja he vist al teu comentari que no :)
Sí, la gent que es guanya als altres per la seva senzillesa val molt la pena trobar-la, però com no fan soroll costa. Si l'has trobada conserva-la!!
Babelia, m'he rigut molt amb el teu comentari.
Jo també busco algu per anar acompanyat al concert de Chano Dominguez d'aquest divendres. A les meves amistats no els hi agrada i em fa mandra anar sol. I com no m'espavili em quedaré sense entrades!
una llàstima... jajajaja!!! però aquesta trobada la podem fer un altre dia... excusa? una cerveseta després de treballar!!! jajajaja
Cuac cuac! Que bonica la foto, el color, el reflex, la forma, i aquests encantadors ànecs.
També penso que arribar el primer a nivell general no és el més important exceptuant en professions que es basen en això o tararí.
A nivell més general... tant li és arribar el primer o l'últim. Mantenir-se o no mantenir-se. El que per a mi importa és fer el que un vol i està satisfet amb ell mateix, estigui el primer, el tercer o el vuitè, estigui a dalt, a baix, o pel mig.
Personalment no sé on estic, però estic contenta d'on i com estic, i amb això en tinc prou, anar vivint que, això, mega-personalment de nou, m'importa més que mantenir-me a qualsevol tipus de posició ja que... la vida és canvi.
De moment doncs, jo on em vull mantenir és a la vida.
Bon diaaaaaaaaaaaaaaa!
Doncs apa... tries tu el dia o el trio jo? el lloc? doncs per BCN, no? A partir de les 19 hores, quan vulguis... pel centre... ummmm... dia? dia? dia?.... per mi demà si vols!
i per cert? com sabrem qui és qui? bé... envia'm un mail i ho trobem, ok?
un petó
i tu la contestació.... però segur que està a correo no deseado ;)
petons
Publica un comentari a l'entrada