dijous, de novembre 30, 2006

Heart

Si hi mires dins, et parlarà de pluja, de foscor i de calma. Et dirà què són les llàgrimes, i et portarà als records irreals dels temps llunyans. D’allà dins, veuràs com n’intenta sortir una forma estranya. Quelcom semblant a la creació, buscant encara quin camí agafar. Si l’observes, el veuràs ferit. El veuràs valent. El veuràs lluitant. El veuràs patint. I et parlarà també de riures, i d’emocions oblidades. Recordant. I si esperes, sentiràs, la força, i el que li queda per treure. Però només, quan deixis el silenci més absolut... percebràs el seu xiuxiueig.

Allò que no es diu però batega…
Un xiuxiueig, que confessa a crits, que encara, a pesar de tot...encara sap estimar.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Què vol dir encara? El cor sempre sap estimar, qui posa el contrapunt és el cap, no?

Anònim ha dit...

Ei, que acabo de veure el teu comentari al meu post!! XD Ens estàvem llegint creuats, a aquestes hores, què bo!! Bona nit, Sidlia :)*

neus ha dit...

:)

un petó, maca.

Robertinhos ha dit...

Sidlia,

pensaves que Ell se n'havia oblidat?

petonets

Anònim ha dit...

Com seria el mon si no poguessim callar i tothom conegues els nostres pensaments? Per algunes coses estaria be, pero per altres ens posariem en un compromis!

borrego ha dit...

Serí infernal William. No existiría alló que diem, intimitat.

borrego ha dit...

Sería infernal William. No existiría alló que diem, intimitat.

Anònim ha dit...

El Cor , encara que no ho sembli i te'l trenquin mil cops, sempre és regenera...

Miracles..o no...

Sidlia ha dit...

propde40 El cor pot saber estimar...però a vegades...necessita protegir-se de qui li fa mal. I això, a vegades, passa per deixar d'estimar.

un altre per tu elur.

No robertinhos. No oblidat. Però si, ...allunyat.

borrego, perquè no puc entrar al teu blog ara?

quin món més poc misteriós, sir.

una reflexió molt maca jordi. Potser no s'oblida...i se n'aprén. Però és una llàstima, que amb el temps, a vegades, aprenguis a estimar amb reserves.

sempre amy? n'estàs segur?

Anònim ha dit...

Sidlia, no pots entrar al meu blog, ni tú, ni jo, ni ningú.
He perdut totes les dades que em permetien accedir-hi. Hauré de crear un altre.