Si no hi ha reprocitat, cal fer el cor fort i actuar com un capità amb el seu vaixell que s'enfonsa: et deixes portar cap al fons, sense cap esperança... Si no hi ha reprocitat, cadascú ha de trobar el seu camí i seguir-lo. Si no hi ha reprocitat, ja podeu plegar.
a vegades s'estima a algú tant, que t'adones que el millor per ella (i no ens enganyem, també per tu, perquè l'amor és un batut d'egoisme i d'altruisme) és deixar que marxi
O potser precisament perquè estimes a aquest algú, has de deixar que marxi...
Tot depèn de quina situació sigui la plantejada. Hem de lluitar per a qui estimem, però un cop ho haguem intentat, i sobretot si l'estimem, hem de deixar que marxi...
I si es un amor platonic? Que s'ha de fer? Es pot lluitar? Hi ha esperances? O ja es massa tard? I si te la ment en d'altres llocs... que he de fer? Gracies per una nit inolbidable.
Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
17 comentaris:
I si ella diu que m'estima i marxa? què faig?
Segueix-la!,
si està dient la veritat....
ostres... doncs em sembla que no la vaig seguir i ara deu estar molt lluny!!!!
Però no ho saps, no?
Potser mai és massa tard.
Potser que et digui que t'estima.... però no t'estimi com tu voldries. I al final marxa.
Però sí, l'has de seguir...
de vegades hi ha coses que no depenen d'una sola persona. Estimar, sovint, vol dir acceptar que l'altre marxa.
Si no hi ha reprocitat, cal fer el cor fort i actuar com un capità amb el seu vaixell que s'enfonsa: et deixes portar cap al fons, sense cap esperança...
Si no hi ha reprocitat, cadascú ha de trobar el seu camí i seguir-lo.
Si no hi ha reprocitat, ja podeu plegar.
Tens molta raó... ja ho he fet ;)
a vegades s'estima a algú tant, que t'adones que el millor per ella (i no ens enganyem, també per tu, perquè l'amor és un batut d'egoisme i d'altruisme) és deixar que marxi
Incompatibilidade de genios!
Hi ha coses que no poden ser, i a mes son impossibles...Si marxa, digue-li adeu amb un peto.
Això d'estimar... és tan relatiu...
O potser precisament perquè estimes a aquest algú, has de deixar que marxi...
Tot depèn de quina situació sigui la plantejada. Hem de lluitar per a qui estimem, però un cop ho haguem intentat, i sobretot si l'estimem, hem de deixar que marxi...
De vegades estimar significa deixar marxar... Inevitablement.
Però d'altres no! Aquesta és la diversitat...
Si es veritat, pero a vegades la persona que tu estimes no t'estima; jo no voldria crear mal rollo pero la realitat es aixi.
I si es un amor platonic? Que s'ha de fer? Es pot lluitar? Hi ha esperances? O ja es massa tard? I si te la ment en d'altres llocs... que he de fer? Gracies per una nit inolbidable.
Aquesta frase no és sempre certa, bé que Arya Stark va deixar marxar la Nymeria, i l'estimava molt...
Massa dies sense saber de tu
Publica un comentari a l'entrada