Hi ha qui viu la vida lliscant-hi per sobre...
d'altres, ens hi submergim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Sidlia
- Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
Adrenalina
Canviem, ara heu de buscar la del bikini verd...
16 comentaris:
És qüestió de lliscar per sobre el dolent, i submergir-se en el bo ;)
discrepo. Quan vius lliscant tens coses bones i dolentes. quan et submergeixes també.
Jo intento fer com els dofins, em submergeixo, volo sobre la vida, llisco i em torno a submergir.
No m'agradaria perdre'm cap detall de la vida. A més, algunes coses més val veure-les desde fora.
Espero no ser atrapat per cap xarxa d'arrossegament
petons ;)
i n'hi ha que ara mateix... no sabem si lliscar-hi o submergir-nos-hi...
Una abraçada :)
Gran frase i gran veritat
petonàs!
és el que penso cada dia... viure per les profunditats o llenegar per la superfície. tot té el seu costat bo, però avui trobo que allà baix hi ha molta llum! ja veurem què passa demà.
A mi m'enamora submergir-m'hi. Ja sigui pel cantó bo o pel cantó dolent. Però per després poder lliscar per algunes coses, abans t'hi has d'ahver submergit, només així sabrem la gravetat o la fortuna de l'assumpte i el podrem valorar i, si cal, relativitzar.
Vaig a fer immmersió!
Petons!
Sidlia,
a voltes la mar et porta a enfonsar-te o a sobreixir en funció del moviment de les onades, no al teu desig. Per això cal saber dur flotadors per no anegar-se o portar prou llast per enfonsar-se en l'abim si és el teu desig. Amb el temps, s'aprén a deixar anar pes o carregar-ne més. Penso.
Hosti això em recorda a una amiga a la que sempre li deia que em recordava una estruç, que amaga el cap sota les ales...
Jo, encara, hi llisco per sobre... Em falta trobar l'eina o l'ajuda necessària per trencar el gel i tirar-m'hi de cap... Nedar-hi ja serà una altra cosa. De fet, sempre he dit que en la vida m'hi trobo com un peix fora de l'aigua.
a vegades et vols submergir i no pots... i d'altres vols sortir de sota l'aigua per lliscar i no saps com. Jo ara estic així... algú m'ajuda?
yaku.
no sé com ajudar-te.
Només sé...que amb les coses importants de veritat, no amb tonteries...però sí amb les importants...jo sempre m'hi submergeixo.
I m'he trobat que algunes persones del meu voltant no saben fer immersió.
un petó.
a vegades ens submergim sense saber que estem fent immersió. I això ens pot fer més mal del que ens imaginem.
Espero estar més animat un altre dia.
I tot i que no ens coneixemen, vaig arribar aquí per casualitat i la veritat és que m'hi sento a gust
Gràcies
La qüestió rau en allò que hom esperi de la vida, en com decideixi viure-la, quin és el sentit que li doni... per mi és massa valuosa per permetre'm lliscar-hi durant gaire temps... Personalment, he decidit fer de la meva existència un llarg aprenentatge d'immersó.
Fundem un club?
club dels grans immersionistes.
fundat.
ptons.
nidlia.blogspot.com is very informative. The article is very professionally written. I enjoy reading nidlia.blogspot.com every day.
instant cash loans
payday loans
Publica un comentari a l'entrada