dimarts, d’octubre 03, 2006

Fent camí II


Però a vegades...
aconseguir-los...
només depén de tu.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Exacte!

Una foto brutal!
Continua fent camí!

Babèlia ha dit...

Però el problema és que sempre depén.... com la cançoneta aquella....

Anònim ha dit...

ei no serà com diu el Serrat( o el Machado): "caminante, no hay camino , se hace camino al andar..."

Anònim ha dit...

bé , m'he tornat a liar i no posat nom...

Robertinhos ha dit...

sí, però pensa que en un camí apareixen "coses" que no entren dins del nostre control, però que influeixen en el nostre objectiu

Tomeu ha dit...

Mai agafis el camí indicat per senyals, agafa el que més intriga et faci, el que més ràbia et doni.

Anònim ha dit...

quines fotos!!
objectiu i camí.. les dues coses igual d'importants, potser més el camí..
com diu en Gandalf (o el Bilbo?), no saps mai on et portaran els teus peus cada cop que travesses el llindar de la porta..
quan el camí és fatigós va bé recordar els objectius i perquè el fas, però cal gaudir del camí també!
a vegades està molt bé vagar sense saber on vas.. però per un temps limitat.. és una cosa molt estressant no tenir res clar on agafar-te..
sigui com sigui.. molts molts molts ànims!!
i t'espero de festa major per compartir part del camí!
un petó!

neus ha dit...

El que importa és caminar.

Ànims!!

Un petó.

Anònim ha dit...

Important aprendre que el que desitgen altres persones no depèn d'un...

Però depèn de tu el teu caminar i el teu camí...

Endavant!

Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

El mes important no es arribar a Itaca sino viure moltes experiencies durant el cami.