quines fotos!! objectiu i camí.. les dues coses igual d'importants, potser més el camí.. com diu en Gandalf (o el Bilbo?), no saps mai on et portaran els teus peus cada cop que travesses el llindar de la porta.. quan el camí és fatigós va bé recordar els objectius i perquè el fas, però cal gaudir del camí també! a vegades està molt bé vagar sense saber on vas.. però per un temps limitat.. és una cosa molt estressant no tenir res clar on agafar-te.. sigui com sigui.. molts molts molts ànims!! i t'espero de festa major per compartir part del camí! un petó!
Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
10 comentaris:
Exacte!
Una foto brutal!
Continua fent camí!
Però el problema és que sempre depén.... com la cançoneta aquella....
ei no serà com diu el Serrat( o el Machado): "caminante, no hay camino , se hace camino al andar..."
bé , m'he tornat a liar i no posat nom...
sí, però pensa que en un camí apareixen "coses" que no entren dins del nostre control, però que influeixen en el nostre objectiu
Mai agafis el camí indicat per senyals, agafa el que més intriga et faci, el que més ràbia et doni.
quines fotos!!
objectiu i camí.. les dues coses igual d'importants, potser més el camí..
com diu en Gandalf (o el Bilbo?), no saps mai on et portaran els teus peus cada cop que travesses el llindar de la porta..
quan el camí és fatigós va bé recordar els objectius i perquè el fas, però cal gaudir del camí també!
a vegades està molt bé vagar sense saber on vas.. però per un temps limitat.. és una cosa molt estressant no tenir res clar on agafar-te..
sigui com sigui.. molts molts molts ànims!!
i t'espero de festa major per compartir part del camí!
un petó!
El que importa és caminar.
Ànims!!
Un petó.
Important aprendre que el que desitgen altres persones no depèn d'un...
Però depèn de tu el teu caminar i el teu camí...
Endavant!
Una forta abraçada.
El mes important no es arribar a Itaca sino viure moltes experiencies durant el cami.
Publica un comentari a l'entrada