La envidia, es una declaración de inferioridad.
(llegit al lavabo de l'hotel Eurostars, un hotel..on els poms per entrar al wc són: una barbie a tamany real...en el cas de les dones, i un ken...en els dels homes)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
uf... barbies i kens???? mareta meva, que malament està el món!!
jo trobo original la idea i com a mínim dóna una bona utilitat als estereotips de barbies i kens...
l'enveja, motiu de guerres. Tots sentim enveja, però no sempre es sap canalitzar de forma positiva
Molt certa es la frase! Per cert, la cadena Eurostars la gestiona Hotusa, no? Es que em sona de quan vaig fer unes entrevistes per feina.
L'enveja... un gran tema... Certament, l'enveja és una emoció com qualsevol altra, tot i que molt castigada socialment (castigada: mal vista i criticada). Quanta gent és capaç de reconèixer obertament que sent enveja (sense afegir: "sana, és clar!")?
Una vegada em van dir que l'enveja era com una gabardina amb les butxaques foradades (o quelcom semblant, si no recordo malament). I per aquí va la qüestió: la mala llet de l'enveja és que mentre ens dediquem a envejar el que no tenim o no tenim en quantitat suficient o el que no som, deixem de valorar el que sí que tenim i el que sí que som... aquestes altres possessions o qualitats perden valor i sentit als nostres propis ulls, i així, seguim envejant el que magnifiquem dels altres... deixem de valorar el que està dins per admirar el veiem fora (que, per cert, potser caldria que ens netegéssim les ulleres que portem per tal de veure-hi clar, perquè no sempre veiem amb gaire encert el que en realitat és...). I si mai no reenfoquem la lupa amb què mirar les coses, seguirem envejant in eternum i menystenint-nos eternament...
Siempre recordaré una vez de pequeño que viaja solo en autocar hacia el "poble" y escuché una conversación entre dos personas.
Uno le decía a otro: "la peor gente que hay en esta vida son los envidiosos y los chivatos..."
Ahora que soy mayor, me doy cuenta que casi todos los somos...
Un saludo
La frase em sembla bona.
I això de l'hotel Eurostars... sense comentaris. ;-)
Abans que res, BENVINGUDA!!!! No saps com m'alegra llegir-te de nou. :-)
En segon lloc, dir que m'encanta això dels poms, visca la diferència! Tot i que jo hagués fet que els de la Barbie fossin els poms del de nois, i els de Ken els de noies, per donar morbillo a l'assumpte.
I en tercer lloc... Estic molt d'acord amb 'filosofia de disseny'.
No m'agrada l'enveja. O potser hauria de posar que no m'agrada l'enveja acompanyada de compassió?
Sovint aquell qui enveja no sap ni per què enveja, i desconeix el món interior de l'altra persona. Segurament si tingués allò que enveja, aleshores voldria 'lo' de més enllà.
Vivim lluitem, i lluitem pel que realment volem valorant la infinitat de coses que tenim, perquè en tenim moltíssimes. I si volem una altra vida, doncs canviem-la.
No suporto les enveges...
Una abraçada per tots, no fos cas que algú sentís enveja, jaja! ;-)
envejar...ningu les soporta, ningu afirma sentir-les i sempre són perjudicials i mal vistes.
Segur que les envejes tenen enveja d'alguna cosa.
moltes vegades l'enveja ens motiva a millorar. Quan l'enveja ens domina, i no fem res sense sentir-la (i el que fem és intentar destruir a la persona objectiu de la nostra enveja) llavors tenim un problema
continuo estant d'acord amb el robertinhos... ;P
Publica un comentari a l'entrada