Nem a parlar tu i jo..!!!
No, no em facis aquesta cara, ja fa temps que l'hauriem hagut de tenir aquesta conversa...o sigui que ara estigues quiet una estona, no facis els teus moviments fugissers qual anguila i escolta'm!
Això no pot ser...entesos?! No pot ser que continuament em facis estar pendent de tu, de si ara truca ara el xavi i se l'ha de contestar, de si no hem confirmat el sopar d'aquesta nit, de si no t'he posat els diners al banc o de si la música està massa alta....
NO POT SER.
Per aquí no anem enlloc.
Crec que no et dóna la gana d'entendre que JO sóc una dona alliberada, que no vull, no puc, i repeteixo, no em SURT DELS NASSOS estar contínuament pendent de tu. M'estresses d'acord? Tu, has d'aprendre a fer la teva. No cal, que continuament reclamis la meva atenció. Jo t'estimo igual, ho entens S? Com t'ho puc fer entendre?El que em cansen són els teus numerets. ÉS RIDÍCUL, completament ridícul, PATÈTIC I LAMENTABLE, que te'm tiris per terra cada cop que no vinc corrents. Què vols aconseguir, col? !Que no vingui més?! Que me'n busqui un altre?!!!!!!
És que és de bojos això....
Tinc els teus crits incrustats entre cella i cella...entens?! baixa una mica el to almenys...perquè és demencial.
I quan no em desperto em fas el mateix; martiri concentrat i express a les vuit en punt del matí. A LES VUIT DEL MATÍ HEM DE COMENÇAR AQUESTA HISTÒRIA?!No ho puc comprendre.
Mira, saps què?!..
Vull tranquilitat. Acabo de decidir que vull estar tranquila. I tu, no m'ho permets... No em dónes aquesta tranquilitat. Només un sobresalt rera l'altre...i no ho vull més això, d'acord?! S'ha acabat. Si, si.. tal com ho sents...Les coses han de tornar al seu lloc...Prou de reclamar-me, prou de buscar-me i prou de fer veure que et suicides des de la taula del menjador cada vegada que et deixo sol. PROU. Tot té un límit. NO EM BUSQUIS MÉS. La nostra història s'acaba aquí.
Ho has entés siemens 65?!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No entenc com tens tantes ganes d'escriure cada dia...PERQUÈ ÉS TANT DIFíCIL!!!!!!!! Porto 4 dies davant de l'ordinador, escrivint i escrivint sense parar, barallant-me per omplir 10 pàgines i que s'entengui alguna cosa, perquè els punts apareguin de tant en tant, perquè la teoria sigui més pràctica, perquè els expemples no siguin tan estúpids, perquè les raons siguin bones, perquè hi hagi arguments....odkfjsdkgjskjgsgj....i després de tot això, del lumbago, de les cames adormides, dels ulls vermells, de les duricies als capcirons dels dits, dels cafes i les nits d'insomni.................
...despres de tot, l'impresora dels nassos només m'imprimeix LA PORTADA I L'ÍNDEX!!!
No ho soporto! A més d'un curs d'escriptura hauré de fer-ne un d'informàtica!!!!
..........zzzzzzzz.zzzzzzzz....zzz..
.zzzzz..z...zzz..zz.z.z.z.zzzzz....
zzzz.........zz...zzzzzzzzz....zzzz
ja està..tinc el treball imprés
01:17
soc un dos i ho faig mlt be!;)
hosti, jo em pensava que havies partit peres amb el teu xicot i et volia donar ànims...
per cert , a mi (ho vaig explicar una vegada pel meu blog) s'em va suicidar el mòbil i el molt carallot va decidir morir-se ofegat a dins de les fosques aigües de un wàter...si és que ens fan patir tant
sort que tinc un Motorola V3... merci per passar-te...
Estimat anònim, ànims, escriure és un gust, si no és per obligació.
Sento l'engany Amy...però un mòbil pot arribar ser pitjor que un xicot.
merci a tu tb laia babel, però no et fiis dels motoroles...en el fons tots són iguals.
ptons a tots tres.
Buf! Qué dur això dels mobils! Imagina't, el meu Nokia 6100 està celós del Nokia XXXX que m'han donat a la feina...i això que li dic que jo estic disposat a un trio i fins i tot els porto junts al bolso per allò de "el roce hace el cariño"...però res...ai l'amour!
Bufffffffffffffffffffff!
Fins i tot el trencament amb un mòbil m'ha posat mal rotllo al cos. Pobrissó..., jajaja.
Al capdavall però... i si el tanques? I si decideixes no tenir-ne? Com en totes les relacions, en el fons, ens podem fer responsables d'alguna cosa, no? No? No... Sí?
Petonsssssssss
Publica un comentari a l'entrada