No llegeixis més.. escriu!

Si home, amb la calor que fa.

Que escriguis coi....!

Els bichos verdes...del joc del mateix nom que guardava a l'habitació se m' havien rebelat....i saltaven d'una banda a l'altra...del llit, de l'escriptori, de la cadira, i dels pelutxes...com si fóssin els petisos del superlopez o els lemmings del meu vell PC.

Escriu, escriu, escriu.!..grillaven a l'uníson. No llegeixis més i escriu.

Clar.. jo davant l'ordinador...no sabia massa que fer...Tenia un centenar de criatures minúscules verdes saltant al meu voltant. Feien una pinta una mica rara. Eren com uns marcianets, així en forma d'ou, amb una trompeta per nas i uns globus oculars de primer pla de la taronja mecànica, que provocaven una mica d'angúnia. Tots fent bots alhora...

Escriu, escriu, escriu....

I saltàven, mare de déu com saltaven!!!
Poing, poing, poing..

Saltàven d'una banda a l'altre...N'esquivaves un.....i et venia l'altre. Escriu!!..Ajupies el cap i et sortien de sota els llençols, Escriu!!! Intentaves escombrar-los i tirar-los a la paperera i se t'enfilaven de l'escombra al nas...Escriu, Sidlia, Escriu...!!! No llegeixis més...escriu!!!

Vaig arribar a pensar que potser el conseller de cultura havia fet un conveni interplanetari per tal de potenciar els joves escriptors en llengua catalana, però no m'imaginava el Mascarell fent-se la foto amb aquells bichos verdes.

Escriu!, Escriu!....Eh.. allà si que no!!!:
Es van arribar a colar als meus calaixos de roba interior...la cosa ja estava anant massa lluny. Ja estavem traspassant masses límits. Això s'havia d'acabar, aquí anava a posar el punt i final.

Vaig respirar, vaig agafar forces, vaig concentrar-me i vaig decidir, que si no estava inspirada,
més valia que ho acceptés. Que deixés de fer el ridícul. I que deixés per un altre dia, això d'escriure al blogg.

Escriu!!!

Bichos verdes dels cullons.