dissabte, d’agost 26, 2006

Ara, avui... una cançó:


ojalá que te vaya bonito
ojalá que se acaben tus penas
que te digan que yo ya no existo
y conozcas personas más buenas

que te den lo que no pude darte
aunque yo te haya dado de todo
nunca más volveré a molestarte
te adoré, te perdí, y a mi modo

cuantas cosas quedaron prendidas
hasta dentro del fondo de mi alma
cuantas luces dejaste encendidas
yo no sé como voy a apagarlas

ojalá que mi amor no te duela
y te olvides de mi para siempre
que se llenen de sangre tus venas
y la vida te vista de suerte

yo no sé si tu ausencia me mate
aunque tengo mi pecho de acero
pero que nadie me llame cobarde
sin saber hasta dónde te quiero

ojalá que te vaya bonito...

7 comentaris:

Mònica Rojo ha dit...

sidlia, puc demanar-te que em diguis de qui és la cançó i com es titula? m'ha agradat molt la lletra i m'agradaria poder escoltar-la...

Anònim ha dit...

"Que te vaya bonito". Composada per José Alfredo Jiménez. Popularitzada per Vicente Fernández. Ranxera mexicana que també han versionat Chavela Vargas, Maria Jiménez, Rosana o Guaraná entre d'altres. Una meravella musical convertida en tortura sentimental per aquells que morim d'enyorança.

Sidlia ha dit...

si senyor, o senyora...

No m'has donat ni temps.

Escolta-la dunkle.
Crec que val la pena.

ptons a tots dos.

rinxol ha dit...

o als que ens la lletra ens descriu una situació massa familiar

Anònim ha dit...

Personalment, m'emociona.

És una de les coses més boniques que podem sentir i expressar: malgrat jo pateixi i no et pugui tenir, malgrat no m'estimis, sigues molt molt feliç.

Sí, m'emociona...

Això sí que és estimar, i el demés són ximpleries!

Anònim ha dit...

No l'havia llegit bé.
M'agradaria cantar-la.

Ahir no era capaç de llegir-la.

Avui n'he pronunciat les paraules.

Demà em vindrà sola als llavis...



però de moment avui és avui i
"... que nadie me llame cobarde
sin saber hasta dónde te quiero"
i efectivament, no es pot jutjar el que no coneixes.


definitivament...perquè no em faig un blog i deixo de gorronejar del teu!? un petó ;)

Sidlia ha dit...

pots gorronejar el blog tot el que vulguis, estimat anònim.

ptons.