Perds...
quan jutges, a través dels ulls dels altres.
Guanyes...
quan decideixes jugar sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Sidlia
- Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
Adrenalina
Canviem, ara heu de buscar la del bikini verd...
22 comentaris:
a vegades no guanyes, però almenys serà un error teu. Jutjant a través dels ulls dels altres acabes perdent autèntiques meravelles
Els ulls dels altres només poden ensenyar-te el que els altres volen veure...
Mira sempre des dels teus ulls.
Em sembla d'una gosadia admirable arriscar-se a veure's majoritàriament a través dels propis ulls.
Respecte jugar sol... prefereixo l'alternanaça entre el joc -qualsevol que sigui el sentit emprat- masturbatòriament solitari i el joc (i les mirades) humilment compartits.
Quant a guanyar o perdre... curiosament, més darwinisme limitant i competitiu. No es pot baixar la guàrdia.
... respecte el títol... l'únic capaç de tirar-me enrere en res sóc jo mateix.
El pitjor enemic i la pitjor presó som -almost always- nosaltres mateixos.
En això estem robertinhos i justine, ...aconseguir mirar des dels propis ulls.
Bogeria, jo no parlo de veure's un mateix, sinó de jutjar els altres a través d'altres ulls. Millor fer-ho des del teus, no?
La gosadia millor reservar-la per altres coses.
Em sembla una gosadia desitjable mirar-se tant a un mateix com als altres i a l'entorn a través dels propis ulls. Gosadia en tant que confiar en, crear i matenir el propi criteri. Tenir ulleres pròpies i només emprar les altres que et deixin a momentets per mirar el món...
Però quan mires als ulls d´un altre i pots veure el que hi ha darrere, i quan ets capaç de compartir la seva mirada... aixó es pura compenetració.
a vegades és millor ser cec, Sidlia... a vegades és millor. Un petó i cuida't bonica!
Jugar sol és la millor manera de guanyar. I de perdre, és clar, que ve a ser el mateix.
Perds...
quan jutges, a través dels ulls dels altres i dels propis.
Guanyes...
quan decideixes jugar sol sabent mirar a través dels ulls els altres també.
(ups, se'm va publicar mentre l'escrivia i no va quedar com volia. Hi torno!)
Perds...
quan jutges, a través dels ulls dels altres i dels propis.
Guanyes...
quan decideixes jugar sol (o acompanyat) sabent mirar a través dels propis ulls i també a través dels dels altres.
(ara sí!)
Mecatxis amb la maleïda tecnologia! Jajaja! Ara em surt escrit des de l'altre nom, Hades. Que noooo, que sóc CLLUNAP! Jajaja!
Sidlia, perdona tantes interrupcions! Jajaja!
Hi ha tants ulls dels altres que mai ho encertaràs. Millor fer servir els teus
:)**
A vegades és bo saber l'opinió dels altres sempre i quan sigui objectiva. Si l'opinió és made in Telemadrid, doncs millor ignorar-la.
sempre que es perd, es guanya alguna cosa i viceversa... però si s'ha de jutjar millor amb la pròpia mirada que no pas la dels altres, sempre.
un petonet maca! :***
es juga: es guanya i es perd
la major part del temps es perd
De vegades, no ens volem complicar la vida, i en lloc de pensar, ens és més fàcil fer nostres les idees dels altres...
Per cert, hi ha persones que perden sempre i d'altres que guanyen sempre. La vida és injusta...i més si t'acabes acostumant...
Fins aviat
Sidlia, m´ha semblat veure un post efímer que parlava de l´enamorament?
si borrego .. ha estat un post efímer..
contaminat per Sant Jordi..
Tornaré a escriure'l..
però amb un to diferent.
Elur! M'he guardat el teu comentari!!!!!
ptonets.
gràcies guapa! :*)
A vegades és bo que una persona miri el mateix que tu mires des d'una perspectiva diferent a la teva. Potser després desitjaràs canviar de punt de mira.
Sidlia...des d'aquí t'animo a que continuïs escrivint al teu blog. Trobo a faltar els teus posts
Publica un comentari a l'entrada