Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
1 comentari:
Oooooooooooooh!!!!!
Quina brutalitat!!!!!
No em diguis que no hagués estat apoteosic gaudir d'aquesta cançó i de tot el concert enmig del públic! Bufffff!
M'encanta que els vagis recordant!
Publica un comentari a l'entrada