Hola a tots.
El problema és molt senzill.
O escric.
O visc.
O visc.
O escric.
Escriure..és viure, estic d'acord, i a mi se m'obren trenta mil portes cada vegada que teclejo un text.
Però he arribat a un punt en que ja pràcticament no tinc ni una estona tranquila davant de l'ordinador.
Continuament s'acumulen novetats al meu entorn.
Només puc dir que ara és moment de viure portes enfora, i no portes endins.
sid.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
doncs a VIURE!!!
un petonàs!!!
Gaudeix de tot el que hi ha darrera d'aquestes trenta mil portes. Vagi molt bé! De tant en tant explica'ns alguna cosa, això sí :)
Doncs viu!! guarda els records, però construeix-ne de nous...
un petò!
Viu, viu! Sense cap dubte!
;-)
carai, carai!!!!!
viu, viu!!! el que visquis de portes enfora enriquirà una futura vida portes endins
això sí, escriure no vol dir no viure portes enfora. No vagis a pensar que ara que actualitzo el blog a diari...
en fi, una abraçada
Això això a viure!!
FELICITAAAAAAAAAAATS!!!!
Sí, felicitats per la presa de consciència d'un canvi dins la teva vida i voler viure'l.
No sé si escriure és viure de portes endins. Per mi també és compatible una cosa amb l'altra: el viure de portes endins, i de portes enfora. Però certament, hi ha qui ho fa servir com a escut, per viure a través de les seves paraules el que no gosa fer més enllà d'aquestes.
Però aquesta part potser tant és. Perquè m'agrada el fons. El canvi que es respira, que s'intueix. M'encanta, de fet!!!!
Perquè sí, perquè sovint arriba un punt en què dius: o segueixo per aquí (sigui el que sigui), o visc! Perquè canviem interiorment, i a vegades part de l'exterior, perquè sempre fer el mateix i pensar d'igual manera ha de ser d'estàtua de cera, perquè senyal que si canvies, sents i vius.
Per seguir estant oberta a tot, per respirar profundament i atrevir-te a sentir a afrontar els canvis: felicitats!!!
Molts petons.
P.D: tot i així, el vici d'entrar cada dia en el blog per veure si has actualitzat, no me'l treu ningú, jaja!
.
.
.
jj
Publica un comentari a l'entrada