Per mi ara mateix la felicitat és la rialla d'un nen. I salut per poder-ho disfrutar. Els diners donen la felicitat? Els rics són feliços per definició? Espero que no. El dia que siguin sinònims el món serà molt trist.
fins i tot, depenent del dia, a part d'estar-hi d'acord, hi afegiria: ignorància, o la variant de "no voler saber"... Tot i que la felicitat, per mi, serà sempre, menys els dies que donaré la raó al teu post, adonar-se de que estem disfrutant de petits moments que ens omplen i compensen la resta de coses que ens dolen...
Què és la felicitat? La felicitat, sovint, es porta dins. O sempre?
Sense dubte però, que reclamo a crits també la salut per poder-ho ser. Els diners també. Però gens la mala memòria. Jo vull tenir tota la memòria del món, i m'encantaria recordar cada segon de la meva vida fins ara, des del moment més dolorós al més alegre.
De totes maneres... cal ser sempre feliç? O precisament un és feliç quan accepta la vida tal com és i que no sempre un es pot sentir feliç?
Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
14 comentaris:
Només estic d´acord amb el tema de la salut. La felicitat és un estat inconscient. En el moment que penses si ets feliç, deixes de ser-ho.
Saludos desde Caracas, Sidlia...
También cabría preguntar... ¿la felicidad de quién? Pareciera que no es la de los olvidados...
;-)
Paz y Bien...
veig que també t'ha agradat la contra de la Vanguardia d'avui.
a mi m'agrada recordar els moments bons, ja que m'ajuda a superar els dolents.
em quedo amb el salut, diners i amor...i amb la memoria
Salut, amor i diners; per aquest ordre. I sobretot, molt sentit de l'humor. No em queixo, tinc prou de les tres coses. Però mai és prou!
Els diners ajuden, la salut i la mala memòria són importants, però el que dóna la felicitat és l'amor per un mateix.
Doncs mira, encara que no és l'única, pot ser una bona manera. Jo, avui mateix, pot ser firmaria.
M'agrada el què llegeixo... serà que és bò?
Bon any
t
Per mi ara mateix la felicitat és la rialla d'un nen. I salut per poder-ho disfrutar.
Els diners donen la felicitat? Els rics són feliços per definició? Espero que no. El dia que siguin sinònims el món serà molt trist.
fins i tot, depenent del dia, a part d'estar-hi d'acord, hi afegiria: ignorància, o la variant de "no voler saber"...
Tot i que la felicitat, per mi, serà sempre, menys els dies que donaré la raó al teu post, adonar-se de que estem disfrutant de petits moments que ens omplen i compensen la resta de coses que ens dolen...
Una abraçada, bonica! :*)
La salut sobretot.
Bon Any Nou!
Bufffffffffffff
Què és la felicitat? La felicitat, sovint, es porta dins. O sempre?
Sense dubte però, que reclamo a crits també la salut per poder-ho ser. Els diners també. Però gens la mala memòria. Jo vull tenir tota la memòria del món, i m'encantaria recordar cada segon de la meva vida fins ara, des del moment més dolorós al més alegre.
De totes maneres... cal ser sempre feliç? O precisament un és feliç quan accepta la vida tal com és i que no sempre un es pot sentir feliç?
La felicitat és una paraula.
Jo crec que més que la Felicitat, el que hi ha són "moments feliços" i hem d'intentar que durin el màxim possible..
Això sí, la salut, els diners i l'amor ajuden...
A vegades mirar enrera et pot convertir en estatua de sal.
Pero es el que tens darrera el que et fa qui ets.
A vegades pots ser feliç, mirar endavant i no ser ningú.
O mirar enrera i ser infeliç.
Publica un comentari a l'entrada