dijous, de gener 04, 2007

Qui dius que ets?

La felicitat és...

bona salut,
molts de diners,
i mala memòria.


I podria arribar a estar-hi d'acord.

14 comentaris:

borrego ha dit...

Només estic d´acord amb el tema de la salut. La felicitat és un estat inconscient. En el moment que penses si ets feliç, deixes de ser-ho.

Fanega ha dit...

Saludos desde Caracas, Sidlia...

También cabría preguntar... ¿la felicidad de quién? Pareciera que no es la de los olvidados...

;-)

Paz y Bien...

Robertinhos ha dit...

veig que també t'ha agradat la contra de la Vanguardia d'avui.

a mi m'agrada recordar els moments bons, ja que m'ajuda a superar els dolents.

em quedo amb el salut, diners i amor...i amb la memoria

El veí de dalt ha dit...

Salut, amor i diners; per aquest ordre. I sobretot, molt sentit de l'humor. No em queixo, tinc prou de les tres coses. Però mai és prou!

Anònim ha dit...

Els diners ajuden, la salut i la mala memòria són importants, però el que dóna la felicitat és l'amor per un mateix.

Anònim ha dit...

Doncs mira, encara que no és l'única, pot ser una bona manera. Jo, avui mateix, pot ser firmaria.

Anònim ha dit...

M'agrada el què llegeixo... serà que és bò?

Bon any

t

Anònim ha dit...

Per mi ara mateix la felicitat és la rialla d'un nen. I salut per poder-ho disfrutar.
Els diners donen la felicitat? Els rics són feliços per definició? Espero que no. El dia que siguin sinònims el món serà molt trist.

Anònim ha dit...

fins i tot, depenent del dia, a part d'estar-hi d'acord, hi afegiria: ignorància, o la variant de "no voler saber"...
Tot i que la felicitat, per mi, serà sempre, menys els dies que donaré la raó al teu post, adonar-se de que estem disfrutant de petits moments que ens omplen i compensen la resta de coses que ens dolen...

Una abraçada, bonica! :*)

Anònim ha dit...

La salut sobretot.
Bon Any Nou!

Anònim ha dit...

Bufffffffffffff

Què és la felicitat? La felicitat, sovint, es porta dins. O sempre?

Sense dubte però, que reclamo a crits també la salut per poder-ho ser. Els diners també. Però gens la mala memòria. Jo vull tenir tota la memòria del món, i m'encantaria recordar cada segon de la meva vida fins ara, des del moment més dolorós al més alegre.

De totes maneres... cal ser sempre feliç? O precisament un és feliç quan accepta la vida tal com és i que no sempre un es pot sentir feliç?

Anònim ha dit...

La felicitat és una paraula.

Anònim ha dit...

Jo crec que més que la Felicitat, el que hi ha són "moments feliços" i hem d'intentar que durin el màxim possible..

Això sí, la salut, els diners i l'amor ajuden...

Anònim ha dit...

A vegades mirar enrera et pot convertir en estatua de sal.

Pero es el que tens darrera el que et fa qui ets.

A vegades pots ser feliç, mirar endavant i no ser ningú.

O mirar enrera i ser infeliç.