L’alquimista tancat a una petita i tètrica cova mesclava, barrejava, creava.. buscava…aquella fòrmula màgica que l’havia de portar al més enllà…Ja havia reunit gres, píssels, astiris., un xic de triumvist, i finalment l’ingredient més difícil de trobar planta de magòria ..nascuda en dia de mel i pluja…
Les brases li il.luminaven una cara curtida, arrugada, i viscuda d’on en brillaven els ulls de qui sap que està a punt de tocar el cel més alt, el seu cel més alt…amb les mans.
Ho tenia…en el seu poder…ho palpava..ho sentia…
D’aquí res seria una realitat…i el silenci d’aquella nit sense lluna, amb vent udolant pels dos finestrals..s’esberlaria en mil notes dissonants de color porpra….
Estava a punt d’aconseguir trobar allò que donaria sentit a moltes vides, que calmaria, ajudaria, que portaria fins al cim…a tants i tant essers desorientats. Perduts…en boscos de tenebres i de por.
L’alquimista.
Ell
Havia trobat la fòrmula..
Canviava el curs de la humanitat.
I dins…del recipient…
Amb una incontenible emoció.
Li va donar la benvinguda.
Sabent que ell en seria el pare.
Però que ella seria lliure.
I volaria sola.
Per sempre.
Per tots els racons del planeta blau.
Des de llavors es diria:
Música.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Genial aquesta cançó!! Bon any nou!!
;)
la musique, c'est très belle. La pots crear, transformar i depén com, destruir
Yeah, yeah, yeah!
Acabes de fer que munti tot un espectacle cantant i ballant com una boja! Jajaja! :-)
Màgia, la música és pura màgia. I és un dels més grans tresors que he descobert en aquesta vida.
No tinc paraules ni per definir-la... És, senzillament, un sospir, una llàgrima, un somriure, un plor, un tancar els ulls...
Recordant les paraules d'una lluna rinxolada: '... la música fa que se t'obrin unes portetes que són els sentiments, les emocions, va directament al cor...'
'Amb una cançó no n'hi ha prou per canviar el món, però et pot encendre el cor. Amb una cançó vam aprendre a ser com som, sempre pendents d'una il·lusió.
Només una cançó és suficient per parar el temps, una cançó d'amor. Va ser una cançó que un dia ens va canviar la sort, cap a un camí sense retorn.
Cauen les estrelles sobre els vells amants, volen amb les cendres, el vent sap on van... Amb uns vells acords vam tornar fer brillar el sol, en un camí sense retorn, en un camí sense retorn... Rere d'una melodia, una il·lusió.
Hem caigut molts cops a terra. Hem tocat sovint el cel. Amb una cançó pots despertar dels teus malsons, si pots cantar ben fort. Amb una cançó ens vam salvar de perdre el nord, en un camí sense retorn, en un camí sense retorn... Rere d'una melodia, i uns acords...
Amb una il·lusió, és senzill fer una cançó, per caminar i no tenir por. Per caminar i no tenir por. En un camí sense retorn...'
Gerard Quintana-Pep Sala.
petons en clau de fa.
Publica un comentari a l'entrada