dijous, de desembre 14, 2006

Darkness, my old friend.

És curiós...

gela a fora...
però
noto una tèbia calidesa a dins.



I ja no tinc tant fred.

9 comentaris:

Robertinhos ha dit...

m'alegro que no tinguis fred i que hagis tornat.

espero que tinguis algun afortunat al teu costat que t'animi a escriure, perquè se't trobava a faltar.

que la foscor no t'espanti, es comença sentint una tèbia calidesa, després s'encén la llum

petons...amb gebre, que tinc els llavis glaçats aquest matí

Justine ha dit...

No hi ha millor escalfor que la escalfor humana...una sola abraçada pot fer fugir tot el fred de l'hivern.

borrego ha dit...

Aixó es que has encés la calefacció.

neus ha dit...

quina sensació més maca...

una abraçada!

Anònim ha dit...

hosti, i l'estiu et passa al revés? que fa molta calor i notes una dolça frescor per dins?

explica'm el secret...

Anònim ha dit...

hosti, i l'estiu et passa al revés? que fa molta calor i notes una dolça frescor per dins?

explica'm el secret...

El veí de dalt ha dit...

Si tens fred a dins, és que tens la finestra oberta! Si tens escalfor, és que has sabut trobar el caliu humà!

Anònim ha dit...

Me n'alegro que hagi arribat l'escalfor al punt inicial de l'hivern

Una càlida abraçada

Anònim ha dit...

M'agrada que sentis aquesta calidesa interior. Però encara m'agrada més que sentis...