Amb el teu permís Toni:
No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.
Mario Benedetti
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
M'encanta Mario Benedetti, però prefereixo altres poemes.
M'encanta el seu ritme, la capacitat de la seva escritura per a fer-me visualitzar l'instant, l'ambient, quasibé respirar-lo...i el millor és que és sol un instant.
Quants instants...
Has llegit "Poesía con los jóvenes" (sobretot, agafa el cd i escolta els poemes de veu del propi Mario) i "Las mujeres, el amor i la vida" ?
Qué trist és acceptar que amb tu una persona no és feliç.
Qué trist no poder ser feliç amb la persona que estimes.
Es preciós Sidlia.
Carai, sembla que qualsevol tria és dolenta. Buf, solució difícil!
Mario Benedetti,...mmmmh, crec que ja ho he dit altres cops. I és que l'home tenia nom de poema i tot!
Preciós.
És correcte.
Publica un comentari a l'entrada