dilluns, de desembre 18, 2006

Consciència

Ser o no ser pràctic.
Aquesta és la questió.

escull,
torna-hi,
escull,
tria,
altre cop,
vinga,
decisió correcta?
escull
escull,
un cop més,
escull.

Saps quina vida busques, saps per quina vida lluites?
que no et triin, ni t'escullin,
fuig.

I escull tu.


Tu jugues.
Tu guanyes.
Tu perds.

Tu plores.

Però sempre segueix apostant.

Perquè en qualsevol moment,
pot sortir el teu número guanyador.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sap greu, però aquest any la loteria de nadal em tocarà a mi, i encara que ja sé que no dóna la felicitat, no vegis si va bé tenir calerons...(primer de tot un pis...)

De totes maneres et deixo que et toqui l'euromillon que tampoc està malament...

La qüestió es jugar , i pensar que algun dia tocarà...( encara que mai ho fa...però mira que es maco tenir l'esperança)

I tot això val per la vida, si no jugues,no i tens números, ni tans sols tens la possibilitat que et toqui res...

Robertinhos ha dit...

BINGO!!!!

borrego ha dit...

Hi ha una xorrada de dita que diu: "Qui juga per necessitat, perd per obligació"
Però t´ho passes tan bé jugant!
Juga i arrisca, però sobre tot, disfruta!

ecasual ha dit...

És cert.

Et desitjo felices festes!

Justine ha dit...

Juga...perque a vegades es perd, altres es guanya...però l'emocio del joc, ja no te la treu ningu!

Anònim ha dit...

com sempre encertant de plè... :)

goita, una cançó que just avui he sentit a la radio

sol de llauna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic
ve de nèixer, està sorprés
té uns grans ulls Modigliani
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui

quan ja té tres anys no surt
a empaitar les papallones
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma
quan la neu remou el cel
ell la mira enlloc de córrer
i li'n queda el rostre plè
com les estatues de Roma

una noia li ofereix
un clavell per la solapa
ell se'l mira però no el pren
i el clavell se l'enduu un altre
un estiu quan ell ja és gran
l'amor ve amb tres candidates
ell les mira afalagat
però l'amor té pressa i marxa

...és l'home estàtic
la tristesa el té corprès
les orenetes
faran niu als seus cabells...


"L'home estàtic"
Pau Riba

i parlant d'això, tinc el teu numero de loteria! A veure si toca! ;)

Anònim ha dit...

La vida és un seguit de decisions, a vegades surten bé i a vegades no, però no ho saps fins que ha passat. L'important és no aturar-se, no?

Anònim ha dit...

M'encant aquest post... llàstima del final:

"Perquè en qualsevol moment,
pot sortir el teu número guanyador."

Noooooooooo, estaves preparant un: "fins que et guanyes el que et toqui!!!" (que no és passiu com quan surt el teu número)


Afectuosament

t

Anònim ha dit...

Jugar és guanyar.

petó, vaig a seguir amb la partida...