Tots els homes són infidels?
Ahir, a Gràcia, a la plaça del Gato Pérez, enmig de reggetons i merengues, quatre amigues van concloure que si.
Tots són infidels. Tots alguna vegada, en algun moment, si tenen ocasió, són infidels, van sentenciar.
Yo tengo quatro hermanos y todos han hecho lo mismo. És que no estem fets per una única persona. Jo crec en l’amor etern però sé que no existeix. I finalment la frase lapidària: quizás un 0,01 por ciento no lo són… y todas siempre pensamos, ese es el que yo voy a conseguir.
La quarta amiga callava, mentre mirava com el cul d’un d’aquells balladors de salsa, infidel, probablement, es movia acompassadament.
Minuts després, ell li tornaria la mirada, repassant-la de dalt a baix, amb tres més, s’aproparia i dos merengues més tard, la trauria a ballar davant la sopresa de les seves tres amigues que feia uns minuts que havien abandonat la infidelitat per parlar de feina.
Hora més tard, tots dos s’allunyarien d’aquella plaça, per pujar a un pis de Joanic, un duplex, sense ascensor, on ella perdia al pis de baix, pantalons i sabates i al de dalt, el top, el tanga i la dignitat.
Cap excusa: ni l’alcohol, ni un mal moment amb el Ricard, ni la crisi dels 40.
L’únic cóctel: nit, merengues, un cul imponent, i el Gato Pérez.
Mentresant les tres amigues, astorades per la fulgurant conquesta d’aquella nit, reprenien i posaven el punt i final a la conversa, amb una caipirinha a la mà.
Tots són infidels, per tant…millor que nosaltres no ens quedem enrere.
D’això se’en diu ser lògic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
recolzo de tot cos una lògica tan ídem
Jo encara no he estat infidel , i tant debò que mai ho sigui ( espero no ser com tots els homes), clar que he de dir que només porto dues setmanes amb la meva xicota, i reconec que no puc evitar de mirar i desitjar altres noies...Ai...mentre no passi d 'aquí...
Una ballaruca improvisada i de desconeguda companyia que va saber trobar la complicitat per acabar de pervertir una màgica nit d’estiu, la complicitat que acostuma a unir a 4 noies parlant d’amor, de nois, homes... I, la bomba: la infidelitat. La infidelitat existeix. És latent en cada dormitori. La infidelitat la portem dins. Només cal una ocasió, un temps determinat, una persona adequada, i zas. És així? És que potser no estem fets per a una sola persona.
I la fidelitat cap a un mateix?
M'apunto a la qüestió que em precedeix, que em sembla la més interessant... i la INfidelitat a un mateix?
Publica un comentari a l'entrada