Dies

Tornes de Mallorca.
Després d’uns dies estranys.
Dies d’arenal, de na foradada, i de cala mondragó. Dies de postes de sol des de la torre de les ànimes o del verger, i nits d’estrelles amb temporal i llamps de fons, admirant Cassiopea i Denep i somiant Andròmeda. Vespres de conversa, de mar, i de brises. Confessions a frec d’ones. Aigua calenta, sorra blanca, mar blau cel. Paisatge idílic.
I alhora, illa tancada.

Matinades de locals, música, i estil. Nits d’alcohol i amistats furtives. Superficialitat i el món de la nit. Dels turistes. De chicos guapos que atraen chicas guapas, que atraen chicos que consumen copas, que sustentan locales. Pells bronzejades. Minis d’infart. Maquillatge brillant.

Drogues, Iots, llums.

Desconeguts.

I jo. A prop, també d’un desconegut.

Algú, a qui li diries que aixequi el peu de l’accelerador, que es permeti tenir 24 anys, i que surti d’aquesta illa. Algú, a qui creus que li queden masses coses per descobrir fora d’aquí. Algú que realment les aprofitaria. Algú a qui li cridaries, MARXA. Almenys durant un temps.

Però que no ho pots fer.

I arribat el dia, qui marxes ets tu, i el deixes a casa seva, amb els seus simuladors de vol, la seva música, els seus amics de la nit, i el seu gos destrossant-li els coixins…

I tornes de Mallorca