Ara, avui... una cançó:
ojalá que te vaya bonito
ojalá que se acaben tus penas
que te digan que yo ya no existo
y conozcas personas más buenas
que te den lo que no pude darte
aunque yo te haya dado de todo
nunca más volveré a molestarte
te adoré, te perdí, y a mi modo
cuantas cosas quedaron prendidas
hasta dentro del fondo de mi alma
cuantas luces dejaste encendidas
yo no sé como voy a apagarlas
ojalá que mi amor no te duela
y te olvides de mi para siempre
que se llenen de sangre tus venas
y la vida te vista de suerte
yo no sé si tu ausencia me mate
aunque tengo mi pecho de acero
pero que nadie me llame cobarde
sin saber hasta dónde te quiero
ojalá que te vaya bonito...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
sidlia, puc demanar-te que em diguis de qui és la cançó i com es titula? m'ha agradat molt la lletra i m'agradaria poder escoltar-la...
"Que te vaya bonito". Composada per José Alfredo Jiménez. Popularitzada per Vicente Fernández. Ranxera mexicana que també han versionat Chavela Vargas, Maria Jiménez, Rosana o Guaraná entre d'altres. Una meravella musical convertida en tortura sentimental per aquells que morim d'enyorança.
si senyor, o senyora...
No m'has donat ni temps.
Escolta-la dunkle.
Crec que val la pena.
ptons a tots dos.
o als que ens la lletra ens descriu una situació massa familiar
Personalment, m'emociona.
És una de les coses més boniques que podem sentir i expressar: malgrat jo pateixi i no et pugui tenir, malgrat no m'estimis, sigues molt molt feliç.
Sí, m'emociona...
Això sí que és estimar, i el demés són ximpleries!
No l'havia llegit bé.
M'agradaria cantar-la.
Ahir no era capaç de llegir-la.
Avui n'he pronunciat les paraules.
Demà em vindrà sola als llavis...
però de moment avui és avui i
"... que nadie me llame cobarde
sin saber hasta dónde te quiero"
i efectivament, no es pot jutjar el que no coneixes.
definitivament...perquè no em faig un blog i deixo de gorronejar del teu!? un petó ;)
pots gorronejar el blog tot el que vulguis, estimat anònim.
ptons.
Publica un comentari a l'entrada