Entre abismes..
Un cop més.
Aquest vegada amb una novetat... començo a explicar-ho. Com última via per intentar escapar-ne.
Sempre dins del mateix forat.
Ja fa temps que intento sortir-ne. A vegades frego aquesta sortida..., però la porta no s'acaba d'obrir.
Però encara em queda temps. O així ho vull creure. Tot i que en porto massa de perdut. with or without you.
Es vertiginós veure com una persona et pot arrribar a destruir.
No deixaré que ho faci.
Comença la nidlia.
Dades personals
- Sidlia
- Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
Adrenalina
Canviem, ara heu de buscar la del bikini verd...
2 comentaris:
Tan simple com això: endavant, i sempre endavant perquè enrere ja no hi pots tornar.
És llarg, és tot un procés, però val la pena tornar a estimar-se a si mateixa per sobre de tot i a la vida.
Petons.
Mai no hi ha temps perdut que no et pugui ensenyar res.
Tot passa per creure's que l'últim responsable de la pròpia vida és hom mateix. És vertiginós però tan real com la vida mateixa... i al final, quan ja has trobat i traspassat la porta, tot un orgull.
Vols entrar dins del club dels supervivents..?
Publica un comentari a l'entrada