L’altre dia vaig entrar al super. I com sempre hi havia la mateixa dependenta estúpida que quan veu que estàs entrant a les 9 menys cinc de la nit et mira amb cara de funcionaria rotenmeier i t’espeta un “estem a punt de tancar”. Ho sé dependenta estúpida, però el teu horari és fins les nou i t’esperaràs a que entri i em compri la meva xocolata nestlé per acompanyar la peli d’aquesta nit. “Sí, gràcies, ja ho sé aniré ràpid no es preocupi”…I entro sota la pressió de la seva mirada. Vaig al taulell de les xocolates, i per sorpresa meva, aquell dia, no n’hi ha de xocolata. Enlloc. Potser s’ha declarat un aliment restringit a la plebe. Potser la dependenta estúpida me l’ha amagat perquè no la trobi. Conscient que els meus pensaments s’allunyen força de la lògica, tot i que són més interessants, acabo decidint que probablement la meva xocolata s’ha acabat. Simplement s’ha acabat. Així que començo a pensar amb què acompanyarè la meva peli d’aquesta nit…Unes lays?..un cardu?uns platans..?..No veig massa el què. Passo per davant dels taulells, tots amb ofertes de 2 por 1. Intento concentrar-me…potser unes olivetes farcides?...però no fa per veure la d’Antena 3…uns espàrrecs? emmental? Estan passant els minuts.. i no veig la cosa clara…Me’n queden tres. I seran les nou. Començo a suar..No em puc quedar sense acompanyament. No suporto veure les pelis sol. Concentra’t Marc. Aviam..fuet, massa picant. Ganxitos, bah, una revista d’autoajuda del Bucay ni que sigui! Heinekens?…No! No em convenç res. Em queda un minut. Sento la pressió de la bruixa de l’entrada. A pastar fang! Necessito el meu moment amb peli i xocolata…Perquè coi es deu haver acabat? “Perdoni.. em podria recomanar un aperitiu per veure una peli..?”-”Nem Joel, nem.. que aquest noi deu estar desequilibrat..” -“Serà papagaya aquesta dona?!.. Només estic buscant un aperitiu senyora!.. I em queda menys d’un minut per trobar-lo, gràcies per la seva col.laboració!!! 30 segons… Merda! Estic corrent amunt i avall pel super…pistatxos?no, zumosol, puntomatic, mascarilla fructis? No. Durex? nononononnonono….on està el que busco?!!!!!!.
Paro de còrrer. Esbufego. Estic sol al super. Sento el silenci…i noto que m’estan mirant… des de la caixa registradora...
Passen dos minuts de les nou.
Ella continua allà.
Estúpida, pero amb les seves mides d’infart.
Sap que ha arribat el dia.
I somriu… esperant la meva invitació.
Maleits sucedanis del sexe. Sempre s’acaben quan els necessites.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
De fons sempre hi ha el sexe?
Per cert, quan vaig entrar en aquest súper jo vaig comprar 'Pikotas', t'ho recomano, jaja.
Petons.
M'ha agradat (Nota: si alguna cosa de la resta del que dic sembla negatiu és només perquè les coses que crec que no es poden millorar no les esmento). La manera de donar "suspense" a un dubte més o menys intrascendent m'agrada (el Quim Monzó fa una cosa semblant en un conte de "El perquè de tot plegat" en que un nan concedeix un desig).
El final no estic segur d'haver-lo entès, però no sé si l'has deixat expressament obert o si sóc jo que m'he perdut.
Per cert, has fet tres castellanismes (incloent el 2 "por" 1 que deu ser expressament).
Una altra cosa: potser valdria la pena provar de reescriure aquestes històries en tercera persona (no estic segur que funcionessin millor, però es pot provar). Mentre escric això estic pensant en com són les narracions amb un narrador subjectiu que he llegit(no sé si es diu així, em refereixo a quan el narrador sap i explica el que sap un protagonista i res mes). Diria que Harry Potter, la majoria de contes del Quim Monzó i del Sergi Pàmies i Solitud de Víctor Català, per exemple, estan escrits en tercera persona, i que la majoria de contes de les Cròniques de la Veritat Oculta (Pere Calders) i Tot un Caràcter (Imma Monsó) estan escrits en primera persona, però no tinc clar perquè, ni quin efecte fa la tria de la persona en cada cas. Hauré de buscar un llibre de literatura.
Adéu.
Pere.
Ara veig que comences en passat i acabes en present. Ho embolica (m'embolica) una mica.
Adéu.
Pere.
Ara veig que comences en passat i acabes en present. Ho embolica (m'embolica) una mica.
Adéu.
Pere.
Escoltant la meva sensibilitat, senzillament EX-TRA-OR-DI-NA-RI. Felicitats a la teva creativitat.
Publica un comentari a l'entrada