Els dies passen...sense treva.
I o els hi plantes cara, o se t'esmunyen entre els dits.
Sense ni que te n'hagis adonat...
Com a mínim ser-ne conscients...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Sidlia
- Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
Adrenalina
Canviem, ara heu de buscar la del bikini verd...
4 comentaris:
No permetis que s´escapin. Posa a sota dels dits un gran bagul, allà cauran tots els dies, els bons i els dolents.
Guarda´ls, es l´únic que ens quedarà.
eo!
que no puc posar comments al teu blog?????
No sé que li passa al meu blog, quan solucioni el tema dels comentaris t´informo ipso facto.
Bentrobada de nou, per cert.
Hola Nidlia, sóc la Marta. Fa poc menys de dos mesos vaig començar el meu bloc enmigdetot.blogspot.com.
Em sento molt identificada amb els teus posts, jo tendeixo a ser més...jo? Anava a dir superficial; és que realment no em mostro de cara emocionalment com tu i t'admiro. T'he trobat perquè quan em googuelejo sempre surts tu just a sobre meu... com la meva veïna en la llista de servidors. Així que, Hola veïna: et visitaré sovint. I no crec que els dies se t'escapin: tu corres més que ells!
Publica un comentari a l'entrada