dimarts, d’agost 14, 2007
Motoristes anònims
Perquè feia massa temps que les coses li anaven massa bé que va decidir que potser posar una mica de gas a la vida. Que per què relaxar-se quan es pot buscar la intensitat? Que el puenting era per adolescents, el parapente pels nens de casa bona i que els esports d’aventura, tret del kitesurf..tenien massa de programat i més encara de convencional. Que, què nassos,?! que ell havia nascut per arriscar-se, i no per pagar una hipoteca cada mes després de passar-se vuit hores assegut davant del seu PC. Que en el fons tenia sang d’aventurer. Que necessitava adrenalina i que a partir d’ara, ell, avui, seria un altre. Un nou Jordi, que per començar entra al concessionari i es compra la moto més potent, lluent i llampant de la botiga. Contacte, motor, carretera, i a provar aquesta andròmina, que a partir d’avui li proporcionarà aquelles sensacions que ja no troba a la vida real. Prop de 200 i l’agulla del seu cor, frega el tope de la seva adrenalina. Fins que un trailer li surt de cop i sense tenir temps a reaccionar, se l’emporta, vola, s’estrella, s’estavella, i abans que hagi pogut treure conclusions de si l’adrenalina que ha generat el porta enlloc, el seu AVATAR mor sense contempacions i enmig d’un gran escampall de sang. Sort que Second Life, permet provar-ho abans de canviar de vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
llavors, si reviu, no és un avatar, és un gat
bonanit
Publica un comentari a l'entrada