Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Sidlia
- Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
Adrenalina
Canviem, ara heu de buscar la del bikini verd...
5 comentaris:
Hola Sidlia,
No sé de què va... és Bette Davis?
Tinc un amic que es diu Fèlix.
Em va agradar el relat de "Motoristes", ben acabat.
Ja tinc un blog a blogspot: vals-viena...
si vols fer-me una visita... hi ha un micro.
No és Bette Davis, sinó Edith Piaf...
Pocs anys abans de morir.
Devastada per la vida...
i tot i així, encara era capaç de cantar aquesta cançó...
Non, je ne regrette rien.
Recomano la lletra.
Recomano la força.
Recomano el sentiment...que transmet.
I tant, molt bona la cançó, però no hi veig la relació amb sant Fèlix.
M'ha agradat el relat del motorista. Això sí, les sensacions d'una moto real no te les transmet cap simulador. De totes formes no cal acabar estavellant-te, eh!!
un post complicat d'entendre...necessitem aclaracions, si vols
És interessant...
comença amb "res de res...", sense lamentar res però la visió és negativa, i al final dóna el tomb, en positiu: si, ara sabem xque no ha de lamentar res, mirant al futur. Després de tants "no", amb alegria.
Deixeu'me incloure una cita (romàntica , idealista) d'una pel·lícula:
Els vells somnis... eren bons somnis. Molts no es van complir... però no me'n penedeixo d'haver-los tingut".
Em sembla que Sidlia és forta, prou per lluitar entre abismes.
Publica un comentari a l'entrada