Desgast, desgast, desgast, desgast, desgast, desgast, desgast.....
desgast....desgast....desgast.....desgast....desgast.....desgast...desgast....
FÍSIC....i...PSICOLÒGIC....desgast, desgast, desgast, desgast...desgast.. desgast...desgast...desgast...
Fins que un dia surt: PROU!
I totes aquestes energies se centren en d'altres coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
però si es concentren molt en sol una cosa, tard o d'hora tornem al cicle de desgast
buf, déu n'hi do... quin desgast. Tranquis, no perdis l'horitzó del que és important. Cremar-se no porta enlloc. Ànims!!
El desgast es el que dona forma a la muntanya. Cada esquerda, cada penya-segat, cada cova, cada camí son el resultat de la erosió del temps. La muntanya es transforma però sempre es muntanya.
La fortuna de la transformació de les diferents energies... El canvi...
Estic tant desgastat que el gasto de temps el considero inutil. Aixi que he decidit gastarme desgastantme allo que pt no pot gasto pun en punt despesa superflua. Com tu, pero pun en punt destructiu.
Robertinhos, no si aquesta cosa és constructiva...i no destructiva.
Merci prop de 40..ara ja no em cremo...les flames ja no em toquen.
...borrego, el desgast pot donar forma a la muntanya si, i tens raó en que cada esquerda cada penya-segat i cada cova són el resultat de l'erosió del temps...però pot quedar una forma més maca o menys maca...depén de la duresa...d'aquesta erosió.
Canviar és l'única veritat, cllunap.
death, benvingut, no et desgastis més. Re-construeix-te..
ptons a tots.
Ja no me'n recordo de les vegades que he dit "PROU... fins aquí hem arribat..."
És una pena que al cap d'un temps ja no me'n recordo i torno a dir el mateix...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada