Temps de festes, temps de neu

Cllunap…, fidel…com sempre al meu blog. Gràcies per ser de les primeres a il.lusionar-me amb els primers comments als posts. Gràcies per escoltar. Gràcies per aguantar. Per nightwish, per la paciencia, i per tantes confidències en dies foscos. Endavant. Ja saps que hi sóc.

Estimat usuario anonymus que has passat per aquí. Aquest dos que ho fa molt bé, taronja, i companya de viatges. Que espera. M’espera. Pensa què farem, amb els milions que ens tocaran aquest divendres. Irlanda, altre cop?

Met, no calen textos per tu, oi?

Robertinhos. Sempre és una alegria veure el teu calvin, la teva música brasilera, i comprovar, que cada dia tens més nous adeptes al teu blog. Si em diguéssis amb què amb quedo?...Amb la teva espontaneitat! Ets un glop, un blog, d’aire fresc.

Elur…paisatges de tardor, de primavera, d’hivern, d’estiu…I ocells, tots els ocells del món que es reuneixen al teu blog per cantar una melodía desconeguda, i hipnòtica. Igual que el teu nom.

Veí de dalt. Conegut desconegut. No et defineixo encara. Espero que tu ho facis. Mentrestant t’espero al so del jazz. Aquí. Com sempre. I espero que amb la música no massa forta…

Freddie #2 . Sempre tan discret. Passes, llegeixes…i només per al.lusions directes respons. És un luxe tenir algun dels teus comentaris. I com a tal, es disfruta.

Pere...un acurat, exhaustiu, i metòdic comentari de text, que em va fer posar les piles als primers textos. Un repte estar al teu nivell. Fas pere testors, encara?

Sir William..., Irlanda. Contínuament m’hi fas pensar. Continuament em fas fugir…i em recordes que canviar, muntar-s’ho, viure…diferent, sempre és possible. El dia que ho faci, passaré per una de les teves festes, no en dubtis.

Propde40, un exemple d’elegància i passió per internet i els blogs. Cada dia a hores més intempestives...l’altre dia vaig veure un comment teu a l’elur a les 4 del matí. M’intriga què fas fins tan tard ...tens algun secret inconfessable ?...

Rínxol. Vas ser de les primeres. Però ja no et veig mai. Per sort...et segueixo, quan deixes alguna petit apunt, al Robertinhos. Espero que tot estigui bé.

Bogeria de disseny. Em quedo amb un comment teu: Doncs NO. Escullo el no. Que els cels més alts siguem nosaltres mateixos i que ens cridem sempre que SÍ mentre anem gravant als núvols i als estels una història de triomfadors.
Me’l gravo. El post és: Per sempre.

Chárleeze. Et quedaries parada de fins a quin punt coincidim amb els pensaments i sentiments. Estic enganxada al teu blog.

Laia babel, babèlia, jordi...Tot en un. Cuando pensabamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, nos cambiaron todas las preguntas. M’encanta. Tu ets la fusió. Escriptura insconscient que se’n diu…?..Però sé que en el fons ets sumament conscient de cada paraula. Ni una de més. Ni una de menys. Còctels de sentiments. Còctels de realitats. Encara ens devem una trobada.

Hormiguita. Sólo expresarte una vez más mis respetos. A tu blog. Y a tu sabiduría.

Amy…et vaig conèixer en un dels moments més feliços del teu blog, i en un dels més tristos del meu. Per sort, la música que sempre poses, m’alegrava cada vegada que et llegia. Segueixo fent-ho.

Init. Has estat força temps aturat, sense escriure. Amb un post preocupant…o si més no, melancòlic. Veig que hi tornes. No tornis a tardar tant. La tarda fa olor d’escriptors recuperats.

S_ _ _ Continues preocupat per mi?...M’haig de preocupar per tu?...Segueixo somrient quan penso amb la teva amistat. Encara que te m’escandalitzis amb els textos de Sex! Espero que a casa teva, aquest hivern no sigui fred.

Yaku, encara et sents a gust al meu blog? Confio que continuis traient el cap per aquí. I si algun comment et reconforta encara que sigui una miqueta, en algun moment, em donaré per satisfeta.

Ocell. Ara toca escriure.

Bitxo, quin dia em diràs a quin lloc vas aprendre a fer aquests textos?...Ara, aviso, si aprenc el mateix que tu, jo publicaré!

Buk…intentava un haikú. No hi ha manera…Abans d’estripar i esfilagarssar per tots cantons la poesia…em retiro. Bon Nadal, i bones fotos!

Alepsi…una gran idea…el blocaire invisible. Només a tu se’t podia acudir. No hi he participat. Per temps. Però ….l’any que ve no m’ho perdo.

Dunkle…encara passes per aquí?...

Bellosoli…com se’t presenta el Nadal?...Més reconciliat amb Barcelona, Tarragona i amb el teu passat?...M’agrada les “bellosolitzacions” que fas de les dites castellanes. ;) Per cert, per any nou podries proposar-te baixar aquesta mitjana de 12 hores diàries a la feina. Jo també ho faré.

Singhiozzo…encara et dec el cafè…i alguna explicació…i et vaig dir que arribaria. Arribarà. Però encara falta un temps.

Ther vas passar només un dia. Però ets benvinguda sempre que tornis, igual que tu scan, ms_robinson, olenska, dan, sulpertú, dersu_, o l’albert que espero que ja no tingui tanta vergonya de ser el primer…

We’re not, but death…Hobbes, em llegies, em llegeixes? M’han dit que corres per nous terrenys de l’administració. Aviam com ens eduques...Aquí també portes corbata i americana ? Bikini ens segueix esperant. Escriu un altre post…fa massa temps que “et vas follar la mort”.

Cosespetites. A mi també m’agraden els cels ennigulats. I també regals com el que li vas fer a la Nimue. M’encanta la nova versió tatxtada del « sempre hi ha flors ».

Toninicasanipasta. No saps com m’identifico amb el teu nick…excepte amb toni…tot igual! ;P

Octubrina…espero que segueixis deixant trossets de la teva poesia narrativa per aquí…però sinó seguiré fent les incursions pel teu blog i el teu deliciós llenguatge.

Avi. Continua per aquí? L’escandalitza el meu blog? Com veu aquesta juventut?

T. Fa poc que vens…a vegades anònim a vegades amb la teva t…Ja saps que aquí sempre ets benvingut…i que hi ha una poesia que et presideix l’entrada…y te salvas…entonces no te quedes conmigo. Aquí segueixo…lluny però a prop teu.

Zenona…continua amb el teu procés…m’ho vas dir tu…les coses a poc a poc…van avançant. Una llàstima que no acceptis comments, tindria moltes coses a posar-te…Un petó molt fort.

Pentagrama. No deixis de fer poesia.

Justine…Coincideixo, conincidim….en molt, moltes coses. M’agrada el teu espai. M’hi seguiràs trobant.

Borrego. Recent aparegut. Recent lluitant en el teu cas amb les noves tecnologies. Veig que això dels blogs et comença a agradar. Continuo atenta a les teves recomanacions cinematogràfiques i vitals.

I anonymus...variats...que no heu firmat, que heu passat...i que heu desaparegut...deixant el misteri rere vostre. Gràcies per estar per aquí..només dir-vos que els vostres comentaris han estat llegits amb silenci i atenció.

Després de mig any de blog…a tots, volia escriure’us i desitjar-vos BON NADAL.
Un petó immens.

Sidlia.

Consciència

Ser o no ser pràctic.
Aquesta és la questió.

escull,
torna-hi,
escull,
tria,
altre cop,
vinga,
decisió correcta?
escull
escull,
un cop més,
escull.

Saps quina vida busques, saps per quina vida lluites?
que no et triin, ni t'escullin,
fuig.

I escull tu.


Tu jugues.
Tu guanyes.
Tu perds.

Tu plores.

Però sempre segueix apostant.

Perquè en qualsevol moment,
pot sortir el teu número guanyador.

Darkness, my old friend.

És curiós...

gela a fora...
però
noto una tèbia calidesa a dins.



I ja no tinc tant fred.

Rosa-rosae

Amb el teu permís Toni:



No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo


pero si pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino

y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.


Mario Benedetti

Bescanvis

Canvio...

Educació per una mica d'impertinència,
profunditat per un tast de deshonestedat...

maduresa...per tres-cents grams de simplicitat.
comoditat ..per una lliura..d'inconsciència...

sensibilitat...per un quilo de fredor i rudesa
i delicadesa...per un pessic de brusquedat.


Raó: Sidlia.
Crec que amb aquesta fòrmula, viuré millor.