dilluns, d’abril 14, 2008

Columbus Circle

Hola,

Resulta que tens un germà bessó a Barcelona, que en comptes d’estar envoltat de grata-cels… està situat al final de les Rambles, senyalant amb el cor cap a les Amèriques, però amb el cap cap al Mediterrani. Dos Critòfols Columbus. Però tu, en canvi, construit al bell mig de Nova York. Envoltat de gegants de 70 pisos i a un dels extrems del Central Park, observes la circulació calmada, la gent estressada i els fast foods, sense control. I quan t’estires una mica, albires un Broadway frenétic de pantalles amb publicitat, notícies, planets hollywoods, hard rocks cafès i resultats directes de la borsa on line. I veus la gent, sobrevivint. Un món per guanyadors, on no pots abandonar, no pots caure…si te’n vols sortir. Ciutat que mai no dorm, perqué si dormís, no funcionaria. Homeless, yupiies, bambes i gorres desfilen pel teu davant. Per entrar al Time Warner, per encaminar-se al rockefeller center, o senzillament per agafar el metro 24 hores linia blava, lletra A, direcció Harlem i trobar el seu lloc, enmig de tant, cada dia. El Colom de les rambles…a vegades t’enveja, i presumeix de tenir el seu germà immers al cosmopolitisme de la ciutat de ciutats. Allá sí que la gent és puntual, si que treballen sense pausa, concentració i a quarts de vuit, marxen al pis. I no com aquí, europa, spain, catalonia, va…Però el que no sap el teu germà de Barcelona, és que a vegades, ets tu qui sents aquesta enveja d’ell, ets tu qui voldries deixar aquest Manhattan que t’ha fet dur i amb caràcter i t’ho carregat 30 anys, quan només en tenies 20. Fugir d’una Nova York que impresiona, impacta, convulsiona, i et fa brutalment lliure de tot, massa de cop, i retrobar en canvi una calma suau, la contenció tranquila, la barcelona amable, i els passejos oblidats. Entre fred, fum, starbucks, falafels, i hamburgueses, somies que algun dia hi tornaràs…i que aquesta vegada, digui el que digui la història…será per quedar-thi.

You’ve got it.

3 comentaris:

Robertinhos ha dit...

si trobes feina per un enginyer a NY, avisa'm!

m a r c ha dit...

Després d’estar 4 cops a Manhattan (i en diferents estacions de l’any),
i de veure la seva gent, l’stress i el ritme trepidant de les seves vides…
De veure els colors que té aquesta GRAN ciutat d’extrems…
i sentir les seves olors…

…puc dir amb propietat que prefereixo les ciutats que dormen.
Que van amb calma, disfrutant de les petites coses.
Que es lleven al matí amb olor d’aires Mediterranis. Que fan la sobretaula
després d’un bon dinar…

Però mentiría si dic que no hi tornaré. Una cinquena vegada. I una sisena.
O una setena… ja ho crec.
Aix, New York… No em cansaría mai de visitar-la!
I encara menys si a la propera hi anem junts...

:-)

Mil petons de bon matí, nina

Robertinhos ha dit...

marc, sidlia

apunteu-vos al meeting blogger 2008, vaaaaaaaaaaaaaa! passeu per casa