dimarts, de febrer 05, 2008

La vaig conèixer una nit a la coberta d'un vaixell...

Per tots els que vulguin tancar els ulls i oblidar-se del món.



6 comentaris:

Anònim ha dit...

Una meravella de cançó.
Inspiradiiiiiiiiíssima.

Robertinhos ha dit...

desconec la cançó. Torno a bloguejar, sense index de visites i sense pressió

Babèlia ha dit...

Et continuo llegint, sentint i gaudint... cuida't... un petó

Anònim ha dit...

Jo hi era. Hagues estat un bon moment perque tot s'aturés. Ara, tants anys després, segueixen pesant més els moments dolents que els bons. És això fer-se gran? col·leccionar el patiment dels demés? detesto les llàgrimes, ja me n'he cansat. Al Titanic van tenir sort, aquell dia, el vaixell es va enfonsar.

Sidlia ha dit...

col.leccionar el patiment dels altres, detestar les llàgrimes...

però i les teves?


Jo mai les he vist.




I si, era el moment o per aturar-ho tot, o per atrevir-se a la vida.

Anònim ha dit...

Brutal!

Emocionant!! per oblidar-se de la resta de les coses.

Alter J