Oju amb els paquetets...

Acabo de rebre un paquet bomba.
El tinc aquí davant de l’ordinador.
M’està mirant.
Em mira…com de reüll.
Es negre…rodonet, i precintat per tots cantons..

……

Que estúpid no? un paquet bomba, aquí davant, de la taula, de l’ordinador…als meus peus.

Me l’ha portat el meu company de pis, una mica inepte ell. “Mira han deixat això al portal per tu”. Somrient. Inepte, neci, company de pis inapropiat, que no s’adona que acaba de recollir un paquet bomba..amb el meu nom:

Sidlia.

Tic.

Tac.

Paquet bomba a punt de fer el fet.

Tic.

Aviam.. opcions. Si el McGyver, fos jo, o jo el McGyver, o viceversa, Richard Dean Anderson…o com li vulguis dir…com se’n sortiria?

Tac.

Mc Gyver..! McGyver??? Pensa!. Sidlia...de què t’ha servit veure tots els episodis d’aquest aprenent de químicocientífic?

Suor freda...noto.

Tic.

Hauria d’haver fet ciències, si.

Tac..

…Però el més estúpid de tot és que en comptes d’agafar aquest paquet bomba…Continuo escrivint aquí al blog…

Tic.
Tac.

És que és com paralitzar-se...pèrò en comptes de còrrer, escric.

Manera absurda i nefasta de morir.

…
tic
(….)

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

(….)

tac?
No tac?

……..
……..
no tac?
És la fi?
S’acaba aquí la història?..

…
…
tac?de billar,de bota..del que vulguis...tac ?,
si ?
NO ?
s’ha acabat el temps ?

Exploto?




----------------------------------------------

No, Sidlia, s’ha acabat el pressupost.
La teva peli acaba aquí.

La productora.