EXTRA EXTRA

Ja tinc el titular:

Aquesta tarda es desvetlla la incògnita...


Creieu que marxo?

o que no marxo?

To be or not to be

Escrius, escrius, escrius i escrius.. per feina.. per feina...per feina...per feina..

I un diumenge a la nit amb la perspectiva de molt poques hores de son per endavant, encara et sorprens necessitant seguir escrivint...però aquesta vegada al blog.

Sense morrions, ni pressions, ni condicionants de cap tipus.

Perquè aquí...escrivint sóc lliure.

Lliure com no ho ets quan estàs atrapada en una gàbia que no et convenç, i que no et reporta les satisfaccions ni les compensacions necessàries. Lliure per fer el que et ve de gust fer. Sense paperets, sense numerets, sense tenir al costat persones que es pensen que són qui sap què només perquè parlen amb qui sap qui.

Tots competint, corrent, exigint, trepitjant, extenuant-se al meu costat, per uns minuts de glòria, uns diners més al banc.

I jo ...passant-hi pel costat.

Sabent que no és això el que busco.

Adonan-me...que sóc d'un altre món.

Més difícil...menys reconegut...i més gratificant.



És hora de marxar?

Tres per deu......

Aix, ara m'emociono.

EL TITULAR ES DIU: OXITICINA

Finalment...

Tinc una estoneta per escriure...
Ho vaig intentar per Nadal: aigua
L'últim dia de l'any: aigua.
I avui, la nit màgica de reis em reservo uns segons per fer-ho.



I escric només per fer-vos el meu regal:



És aquest:















Uns segons de silenci...escrits en el meu blog.


Perquè en feu el que volgueu...

Tanqueu els ulls...i decidiu en què o en qui, invertiu aquest silenci...


Jo els necessitava des de feina molt temps...


Bons reis a tots!