Quan portes temps sense escriure...costa tornar a teclejar.
És com quan portes molt temps sense parlar amb una persona...costa tornar-hi a parlar.
La creació, les amistats, els amors, tenen molt a veure amb el dia a dia. Amb allò que construeixes a cada petit moment. Jo pensava que les persones, els vincles, els feelings, sempre estaven allà...però la realitat m'ha demostrat que això no es compleix sempre. I ha un treball de fons, una consistència de fons, que no tothom sap mantenir, preservar, o cuidar.
Un gran amic meu, (que veig que s'ha passat al món del fotolog) diu,
"La clau per arribar a l'èxit (per uns) i /o assolir la felicitat (per uns altres, on m'incloc) no és tenir més coses i millors, sinò saber gaudir i treure suc de les que ja tens..."
És una filosofia que ell i jo ja fa molt de temps que compartim. No és conformisme..., és baixar més al fons. Comprendre l'essència. Crec que tant ell com jo ja fa molt temps que entenem quines són les coses que realment importen.
Perquè quan tot passa...tot canvia...tot mor...alguna cosa crema sempre, incombustible.
En diuen: els sentiments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
carai, per un moment he dubtat de la cita...
els sentiments és el que perdura, tant en la memoria com en el cor.
Una abraçada
Saps què te dic? Que tens raó, que fa massa temps que no ens veiem. Ja en fris
L´ambició sempre amaga una caréncia, una insatisfacció. I respecte al primer paràgraf, hi han certes relacions d´amics o d´amors, amb una química especial que no desapareix amb els anys i la distancia. I t´ho dic per experiencia pròpia. Es com un miracle.
Publica un comentari a l'entrada