I ja que m'hi poso.
Posem-nos-hi bé..
I comencem per la M, de música, miscel.lània, mitologia, i museus
amb la E, de estrangers, estranys, espiritualitat, i espectacularitat,
torn per la X de xalar, xerraires, xerrics i xocolataires.
i la I, amb indigenes, indigents, impresentables i inoblidable.
la C de caballerosos, canviants, càlids, i cuentistes
i finalment la O, de Oh...Mèxic quin país.
De tot:
Museu de'antropologia on em van ensenyar que els sacrificis humans arrencacors de l'Indiana Jones, tenen una base real, en els sacrificis prehisànics.
Un templo de la Luna i un paseo de los muertos, que seria un escenari de luxe per qualsevol director de cinema...Teotihuacan.
I una fàbrica fundidora rehabilitada, la que va ser la més gran de l'amèrica llatina, amb un dels forns més grans, on mai he entrat.
Per cert, allà, les dones pugen davant dels autobusos i els homes darrere...es veu que era la única manera d'evitar "Tocamientos"...
No es que seamos machos...es que somos muchos! diuen.
Viva Mèxico!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ei, el José Cuervo no l'esmentes?
Sidlia tinc un dubte qui toca a a qui elhomes a las dones o a l'inrevers a mi un parell de cop m'han tocat el cul (dones) i aixo que faig panxeta.
Publica un comentari a l'entrada