Doncs això.
Aquesta nit estic viva de miracle...
o de casualitat...
o de destí, depèn com es miri.
Sort que el Marc ha pogut redreçar el volant...
Hem estat aprop.
Bona (mai tan ben dit) nit.
diumenge, de març 08, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Per molts anys, doncs!!!
I m'alegro de que només hagi sigut un ensurt! una abraçada, maca!!
Gràcies Elur!
Un ptonas
felicitats!sort que heu pogut evitar-ho i que tot quedi en un ensurt.
Salut als dos!
Publica un comentari a l'entrada