Perrea, perrea

Hola,
Tens un contracte tot risc, tot terreny, tot espectacle lamentable, però poc t’ho pensaves, t’ho penses, t’ho creus, que realment tu, patilles, tupé, ulleres XL i guitarreta te’n vas a fer uns lalalas, en plena batalla de waterloo, perdó, més ben dit d’Eurovisió. Que com has arribat fins aquí ? Ni jo, ni tu, ni molts ho saben i són més els que s’ho pregunten, però el cas és que te’n vas amb el companys d’Europa, a fer uns chikischikis per posar els péls de punta, o de tupé, en aquest cas…a més d’un. Podriem analitzar-te des de molts punts de vista però sembla que guanya el que diu que Espanya té sentit de l’humor. Tindran el mateix els nostres hieràtics col.legues anglesos, suecs i noruecs? Un desafiament en tota regla per un certamen que ja fa molts anys que està ratllant, aquella ratlla que en diuen horterisme, però que encara quan vol es tenyeix de cert revestiment prestigieuropeu. I és que abans que Dana Internacional, buscant els ten points, hi havien passat Olivias Newton Jons, Albanos Rominas, i fins i tot Perets, anticipant la rendició de l’audiència als triumfitus. La pregunta: Què és avui, Eurovisió? La resposta: No pots definir-ho, però segur que després del teu pas per allà…pot ser ben bé una altra cosa. Les reaccions estan asegurades i tu en seràs un dels protagonistes. Espantat? No ho estiguis…pensa que Europe is living a celebration i que ningú, tret dels spikers, t’ho tindran en compte…Així que res més, no et procupis si et sents com una marioneta en una corda, perquè això sempre funciona bé, marca’t un abanibí i demostra als companys de la UE que no sempre tot en aquesta vida és l’oficiliatat.

Congratuleixons, per l’elecció.